Resultats de la cerca

Formà part del consell reial que Pere III de Catalunya-Aragó deixà a Barcelona perquè s’ocupés dels afers de la guerra quan s’embarcà cap a Sardenya el 1354 Membre també del consell reial durant la guerra amb Castella, portà a terme una ambaixada prop del rei castellà el 1363 per tal d’obtenir la suspensió de les hostilitats El 1370 el rei l’envià a Sardenya amb instruccions per als oficials reials de Càller Posseïa la quadra de Vilanova

Fill de Francesc Macià i Ambert Entre el 1713 i el 1714 lluità contra l’exèrcit borbònic Operà sobretot al Maresme, i sembla que no sempre amb un comportament gaire íntegre, per tal com fou acusat pels altres guerrillers d’abusos sobre la població civil En acabar la guerra es refugià a França, però encara l’any 1718 tornà a intervenir a Catalunya, durant les hostilitats francoespanyoles, al costat dels francesos Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI

Les negociacions havien estat decidides a Calataiud, entre Pere III i el legat pontifici cardenal Guillaume de la Jugie els negociadors foren Bernat de Cabrera pel rei de Catalunya-Aragó i Juan Alfonso de Mayorga i Men Rodríguez de Biedma pel de Castella Hom acordà la restitució de les places ocupades, l’alliberament dels presoners i la remissió del plet sobre Alacant i Almazán al legat De fet, aquest acord no fou més que una treva pel setembre del 1362 els castellans recomençaren les hostilitats

De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898

Fill pòstum de Jofre d’Anglaterra i de Constança, duquessa de Bretanya Sota la protecció de Felip II August de França reivindicà els seus drets a la corona anglesa davant el seu oncle Joan Sense Terra Ambdós reis signaren la pau de Goulet 1200, però les hostilitats recomençaren dos anys després Artur, que havia rebut del rei francès la investidura d’Aquitània, Anjou i Maine, n'emprengué la conquesta, però fou sorprès i fet presoner a Mirabeau per Joan Sense Terra, el qual l’assassinà poc després

Centre industrial conserves, instruments de precisió, productes electrònics, congeladors Drassanes, pesqueres Fundada cap al 1649 pels puritans, fou anomenada, de primer, Providència, i després, Anne Arundel, fins que el 1694 fou rebatejada definitivament amb el nom d’Annapolis El 1783 fou ratificat el tractat de París que posà fi a les hostilitats amb la Gran Bretanya Tres anys més tard, la Convenció d’Annapolis reunió dels representants de Virgínia, Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware per a reglamentar llurs relacions comercials preparà la futura Convenció federal…

Les idees de contracte social, d’individualisme i d’un primigeni estat de natura —estretament lligades amb la mentalitat burgesa del s XVII— foren decisives en el desenvolupament del pensament polític i del dret constitucional de l’època Com a primers contractualistes, Thomas Hobbes i John Locke establiren el contracte social com a mitjà per a posar fi a les hostilitats entre els individus, els quals delegarien llurs drets en una persona sobirana L’aportació més clàssica en la matèria cristallitzà en l’obra Du contrat social de Jean-Jacques Rousseau Actualment la consideració d’…

La primera reunió maig-juliol del 1899, convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia La segona conferència juny-octubre del 1907, amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països belligerants i els drets dels neutrals Les dues guerres…

L’Alt comissionat de l’ONU per als refugiats ACNUR adverteix de l’empitjorament de la situació dels refugiats eritreus a Etiòpia a causa de la guerra de Tigre Prop de 100000 eritreus viuen en camps de refugiats en aquesta regió d’Etiòpia, i des que ha esclatat el conflicte molts són obligats a retornar a Eritra D’altra banda, prop de 50000 habitants de Tigre fugen al Sudan, empesos per les hostilitats El 16 de desembre la Unió Europea anuncia la suspensió de les ajudes a Etiòpia fins que els refugiats no deixin de ser perseguits

La seva condició jurídica, expressada en les convencions de la Haia 1907 i en les convencions de Ginebra 1929 i 1949, l’incapacita a ésser subjecte de repressió hom ha de respectar la vida als presoners i tractar-los amb humanitat no poden ésser penats en cas d’evasió, sinó solament sancionats hom pot fer-los treballar, sempre que no sigui en operacions militars La darrera de les convencions citades declara la nullitat de les renúncies unilaterals dels belligerants, augmenta les competències de la potència protectora, encarregant-li una intervenció activa d’assistència i de protecció i mana…