Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
Adrar des Iforas
Geografia física
Regió del Sàhara occidental, a Mali, formada per un massís de roques del Primari i cristal·lines.
Més humida que no pas la resta del desert, hi ha cria de bestiar cabres, ovelles, bous i conreus
olivereta
Botànica
Arbust de la família de les oleàcies, d’1 a 3 m d’alt, amb fulles lanceolades i tardanament caduques, amb flors blanques i fragants, disposades en panícules terminals, i amb fruits bacciformes negres i arrodonits.
Es fa espontàniament en una gran part de l’Europa humida, sobretot en bardisses i en vorades de bosc caducifoli
trompeta de la mort
Trompetes de la mort
© Marco Bertolini
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 5 a 12 cm d’alt, en forma de corn, buit per dins, de color gris fosc o bru negrós, amb la superfície himenial simpleme nt rugosa.
Es troba en boscs, sobre terra humida i humífera Les trompetes són de bon menjar, i hom les conserva seques en enfilalls
xucladors
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 15 a 50 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, de flors grogues, zigomorfes, aparellades, i de fruits capsulars.
Es fa sobretot en boscs caducifolis dels terrenys àcids, en una gran part de l’Europa humida i de l’Àsia occidental
farina de lli
Farina de lli
Farmàcia
Pólvores grolleres obtingudes de les llavors del lli.
Conté un 25% d’oli i una substància mucilaginosa És emprada en medicina, en la preparació d’emplastres resolutius en les cures per la calor humida
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
llúpol
Llúpol
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les cannabàcies, perenne, enfiladissa, dioica, de fulles oposades, amplament ovades o palmatilobulades, dentades, i de flors verdes, les femenines en inflorescències estrobiliformes.
Es fa en tanques i bardisses, a tota l’Europa humida És conreada per les infructescències, que, afegides a la cervesa, li donen l’aroma i el sabor amarg
ricciàcies
Botànica
Família de marcancials integrada per hepàtiques tal·loses.
Presenten moltes cambres aeríferes, absència d’elàters i anteridis, arquegonis i esporogonis enfonsats en el tallus Es fan en terra humida i a l’aigua, i són més abundants a l’hemisferi austral
astracan
Indústria tèxtil
Vellut de llana o de pèl de cabra molt llarg, enrinxolat o llis, que fa aigües i imita la llana dels anyells caracul, i és emprat per a fer folres, gorres, i especialment abrics.
És elaborat com el vellut, però amb fils més gruixuts i preparats torcent-los i fixant-ne els rínxols amb calor humida Fou inventat l’any 1817 pel fabricant de Nimes, Antoine Fesquet
granulació
Farmàcia
Operació d’obtenció d’un granulat.
Hom l’anomena granulació seca quan la massa del medicament és esmicolada mecànicament i passada pel sedàs, i granulació humida quan aquesta massa de consistència semisòlida és feta passar pel sedàs i deixada assecar després