Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
vaikhānasa
Hinduisme
Antiga secta vixnuïta del S de l’Índia que rep el nom del riṣi Vaikhanas i que era integrada sobretot per ascetes d’ambdós sexes, que deixaven la vida solitària per dedicar-se a la cura dels temples i que posaven l’accent en la devoció i la conducta pura.
Existent al Dècan encara al s VII, ha deixat l’emprempta pròpia en la iconografia i arquitectura religioses Hom continua observant-ne el ritual a la majoria de temples vixnuïtes del S de l’Índia, com a Kānchipuram i a Srīperumbūdūr Tamil Nadu i a Venkatésvara Andhra Pradesh
androcèfal
Art
Monstre que té cos d’animal i cap humà.
Són d’aquest tipus les sirenes, les esfinxs i d’altres foren molt corrents en les arts de l’Orient Mitjà i en la mitologia grega, i enllaçades, segons sembla, a ritus funeraris, foren incorporades a l’art ibèric Agost, Villacarrillo, Balazote Apareixen a la iconografia romànica catalana, en capitells i en pintura
Xochipilli
Mitologia
Divinitat nàhuatl de les flors; també era coneguda pel nom de Macuilóchitl.
La iconografia conservada el representa com un home de cos roig amb la cara pintada de blanc, negre i blau a la boca i a la barba, amb una corona blanca i faldilla vermella de cargols Hom li atribuïa les malalties venèries, que ell provocava a qui no observava l’abstinència sexual els dies de la festa anyal
Hervé Télémaque

Hervé Télémaque
© Pantalaskas
Pintura
Pintor haitià.
Representa la segona generació de l’art pop, o, millor, una tendència autònoma de l’art pop europeu respecte al mainstream nord-americà Partint de la mateixa tècnica, iconografia i retòrica del pop selecció, parcellació, separació del context, contacte d’imatges vàries arriba a resultats i crítiques sociopolítiques més incisives, més directes, com ho demostra, per exemple, la seva pintura Un dels 36 000 “marines” 1965
Maria Egipciana
Bíblia
Penitent.
Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI La seva pintoresca llegenda mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval La seva festa se celebra el 2 d’abril
Apocalipsi
Representació de l’Apocalipsi en una miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà de la Seu d’Urgell
Escrit profètic de l’evangelista sant Joan, enviat en forma de carta a les esglésies de la província romana d’Àsia.
Segons la tradició dels segles II i III aquest Joan era apòstol, autor també del quart evangeli segons la mateixa tradició Treta la salutació i la conclusió en forma de carta, l’opuscle es divideix en dues parts desiguals La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que era a punt de començar Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història El sentit del llibre sembla impenetrable, però queda clar quan hom pren com a clau l’ús que feia…
Valentín Carderera Solano
Pintura
Arqueologia
Literatura
Pintor, arqueòleg i escriptor.
Deixeble de Maella i de José de Madrazo Visqué a Itàlia 1822-31, on obtingué anomenada com a retratista La seva obra segueix un neoclassicisme de caràcter realista, però amb elements de sensibilitat romàntica El príncep d’Anglona Museo Romántico, Madrid Entre els seus escrits sobresurten Iconografía Española 1855-64, articles sobre Goya i en defensa del Romanticisme Fou membre de l’Academia de San Fernando i de l’Academia de la Historia
Josep Maria de Solà-Morales i de Rosselló
Historiografia
Dret
Advocat i historiador.
Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984
victòria
Art
Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.
La iconografia romana reelaborà els tipus grecs de níkē de fet, les níkai són anomenades indistintament victòries , com la coneguda Victòria de Samotràcia i en feu un dels temes més difosos, especialment per a illustrar les victòries dels emperadors en els relleus històrics, com a símbol en les monedes, en la glíptica, en els plafons dels arcs de triomf, etc Sovint enarbora un trofeu d’armes de bàrbars o escriu els fasts victoriosos damunt l’escut
Isis
Representació d'Isis, esposa d'Osiris i mare d'Horus, a la tomba de Sethi I, a la vall dels Reis
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat egípcia, d’origen celestial, assimilada a Hathor o a l’astre Siri.
Vinculada al mite d'Osiris, del qual era esposa, li donà nova vida quan havia estat assassinat i en concebé un fill Horus, destinat a venjar el crim El seu culte s'espargí per tota la Mediterrània i penetrà a Grècia i a Roma, i els seus misteris es difongueren fins a la Germània i la Gàllia La iconografia la representava amb el signe jeroglífic, indicador del seu nom, sobre el cap, o bé amb dos corns bovins que emmarcaven un sol