Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
L’Hora
Setmanari
Setmanari en català aparegut a Barcelona del 10 de desembre de 1930 a l’octubre del 1931; fou inicialment un òrgan oficiós del Bloc Obrer i Camperol.
Pretengué d’ésser una revista política, cultural i d’orientació ideològica comunista, i inserí sovint reportatges informatius sobre l’URSS El seu primer director fou Daniel Domingo Montserrat, i en foren principals redactors Àngel Estivill, Jordi Arquer, Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jaume Miravitlles, etc Tingué una segona època abril-octubre del 1934 i una tercera gener-maig del 1937 —aquesta com a portaveu del POUM— amb collaboracions regulars de Baptista Xuriguera, Pere Bonet, JOltra i Picó, Andrade, etc
La Tradició Catalana
Publicacions periòdiques
Revista ideològica, de la qual aparegueren vint-i-un números entre el 1893 i el 1894.
Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages
Mihály Csokonai Vitéz
Literatura
Poeta hongarès, un dels representants magiars més conspicus de la Il·lustració.
Escriví poemes que acusen la influència ideològica de Voltaire i Rousseau Konstancinápoly 'Constantinoble’, Az estve 'El vespre’, A tihanyi echóhoz 'A l’eco de Tihany’ D’estil variat i viu i temàtica realista, la seva obra és una síntesi del rococó, del classicisme, del preromanticisme i de les tradicions populars Amb BBalassi, destacà també en la poesia amorosa És autor de l’epopeia comicosatírica Dorottya ‘Dorotea’, 1799, i en Halotti versek ‘Versos mortuoris’, 1804 resumí en un cicle la seva filosofia sobre la immortalitat de l’ànima
Cornelis Jansen

Cornelis Jansen
© Fototeca.cat
Cristianisme
Teòleg neerlandès, conegut als Països Catalans amb el nom de Janseni.
Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius El 1611 es retirà a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l’estudi de la patrística, especialment de sant Agustí Havent tornat a Lovaina, hi obtingué el doctorat en teologia i hi ensenyà Sagrada Escriptura El 1628 començà a treballar en l’ Augustinus publicat el 1640, la seva obra cabdal i base ideològica del jansenisme El 1635 fou nomenat bisbe d’Ieper
Nikolaj Sem’onovič Leskov
Literatura
Escriptor rus.
Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat
Unión para la Libertad de Expresión
Partit polític
Partit inscrit al gener de 1979 a Madrid per concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any.
Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà…
Posposada l’entrada a la presó dels ultres que van atacar Blanquerna
El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem, que condemnava a quatre anys de presó quatre membres de Falange i dos d’Alianza Nacional que l’11 de setembre de 2013 van protagonitzar actes violents a la seu de Blanquerna, la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid A la majoria dels ultres, el Suprem els havia imposat una pena de dos anys i deu mesos de presó per desordres públics amb concurs ideològic, amb l’impediment del dret de reunió i agreujant de discriminació ideològica
Celebració del XIII Congrés del Partit Popular
Es clou a Madrid el XIII Congrés del Partit Popular, celebrat durant el cap de setmana, en què el partit que presideix José María Aznar vol oficialitzar la seva redefinició ideològica cap al centre Les novetats més destacades del congrés són els canvis en la cúpula del partit, amb el relleu de Francisco Álvarez Cascos per Javier Arenas en la secretaria general del PP i el nomenament de Josep Piqué, que s’ha donat d’alta del partit, per a un dels càrrecs del comitè executiu, on també s’incorpora Aleix Vidal-Quadras
María Consuelo Reyna, destituïda com a directora de “Las Provincias”
El consell d’administració del diari “Las Provincias” destitueix María Consuelo Reyna com a directora del diari, un càrrec que ocupava des de feia set anys, tot i que des del 1973 ja exercia una gran influència des de la subdirecció del rotatiu Més que per la línia ideològica de Reyna, que ha fet de “Las Provincias” el principal portaveu de l’anticatalanisme al País Valencià, la destitució és per causa de l’estancament en les xifres de difusió del diari, que actualment estava una mica per sota del seu principal competidor, “Levante”
fideisme
Filosofia
Religió
Doctrina que accepta la fe i la revelació divina com a darrer criteri de certesa per a conèixer els primers principis metafísics, ètics i religiosos, inaccessibles a la raó.
El fideisme fou una reacció conservadora de catòlics i protestants davant l’efervescència ideològica i política de la darreria del segle XVIII, dirigida principalment contra l’enciclopedisme, el racionalisme illustrat i la Revolució Francesa Les seves arrels foren la impotència de la raó natural per a defensar la veritat contra l’escepticisme i l’ateisme i, alhora, el desig de mantenir les veritats fonamentals de l’ordre moral i religiós tradicionals S’estengué per França, Bèlgica i Alemanya, i fou condemnat per l’Església Catòlica en el concili I del Vaticà