Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
número d’or
número d’or
Matemàtiques
Nombre irracional algebraic positiu que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més una unitat: (1 + ⎷5 ) ⁄ 2 = 1,618.
El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant…
contrasemble
Història
Persona igual a una altra en dignitat, en categoria social o en noblesa, als efectes de capacitat judicial i, especialment, per als de poder intervenir en els torneigs o els desafiaments.
Documentat al Llibre dels feits de Jaume I i en l’ordenament de batalla fet a Barcelona s XIV per al judici de Déu El reptador era obligat a donar contrasemble al reptat, però no calia que ho fos de cos , o sia de forces, sinó de cavaller , o sia d’igual categoria
llei d’Avogadro
Física
Llei enunciada per Amedeo Avogadro el 1811 en forma d’hipòtesi i actualment experimentada a partir de la llei de Gay-Lussac dels volums de combinació entre gasos, segons la qual volums iguals de gasos diferents, a igual pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules.
Si per a un gas determinat hom defineix un volum-tipus volum molar tal que, a 0°C i 760 mm de Hg de pressió pesi en grams el valor donat pel seu pes molecular molècula gram , el nombre de molècules que es troben en aquest volum és igual al nombre d’Avogadro, qualsevol que sigui el gas Generalitzant, hom pot afirmar que una molècula gram de qualsevol substància, en estat sòlid, líquid o gasós, conté un nombre de molècules igual al nombre d’Avogadro
teorema d’Apol·loni
Formulació vectorial del teorema d’Apol·loni
Matemàtiques
Teorema de geomètria mètrica segons el qual en tot triangle la suma dels quadrats de dos costats és igual al doble de la suma del quadrat de la meitat del tercer costat més el quadrat de la mitjana corresponent a aquest darrer costat.
En la seva formulació actual, amb vectors i normes, aquest teorema s’anomena també llei del parallelogram i estableix que la suma dels quadrats de les dues diagonals del parallelogram és igual a la suma dels quadrats dels quatre costats
potencial electroestàtic
Secció de les superfícies d’igual potencial electroestàtic en el camp elèctric E creat per una càrrega positiva (a dalt), per dues càrregues positives (al centre) i per dues càrregues de signe oposat (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.
El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al potencial de la Terra La…
integral
El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i - 1 , x i els termes M i…
desplaçament cap al vermell
Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…