Resultats de la cerca

Jugava d’extrem dret i començà a l’Ilerda Després passà al Lleida, amb el qual ascendí a primera divisió la temporada 1949-50 i hi actuà una temporada a la màxima categoria 1950-51 A continuació el fitxà el Real Madrid i fou jugador madridista dues temporades Seguidament, jugà al Celta 1952-58, al Saragossa 1958-60 –en ambdós clubs a primera divisió–, al Llevant 1960-62 i novament al Lleida 1962-63 Fou directiu i president en dues etapes 1982-86, 1998-02 del Lleida El 2 de juny de 2005 fou objecte d’un homenatge amb un partit entre la Unió Esportiva Lleida i el FC Barcelona

Estudià humanitats, filosofia i teologia Exercí de professor i ocupà diversos càrrecs en l’orde dominicà Visqué a Xile al Convent de Concepción 1927-33 Fou membre corresponent de la RABLB S’interessà per la història de l’orde dels dominicans a Catalunya i publicàestudis de tema literari medieval També collabo-rà, entre d’altres, a les revistes “La Paraula Cristiana”, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, “Ilerda”, “Ausa” i “Analecta Sacra Tarraconensia” En aquesta darrera en destaquen els treballs “Quién es el autor del Saltiri catalán en prosa” 1947, “Algunas…

Vida i obra De formació autodidàctica, s’especialitzà en la minoria jueva del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, sobre la qual publicà diverses monografies Els jueus de Valls i la seva època 1980, Les jueries medievals 1983, Guia de les jueries tarragonines 1984 i La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt 1986 Fora d’aquesta temàtica redactà el llibre Els antics carrers de Valls 1989Utilitzà les miscellànies dels centres d’estudis per a divulgar la seva recerca, sempre realitzada en base documental, com els Quaderns d’Història Tarraconense 1982-85, Aplec de Treballs de Montblanc…

El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’…

De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s’especialitzà en treballs de numismàtica Ha publicat entre altres estudis Las monedas de Arse-Saguntum 1967, Las monedas hispano-cartaginesas 1973, La moneda de Barcelona 1976, The Aes coinage of Emporion 1977, Las monedas ibéricas de Ilerda 1978, Numismática antigua de Hispania 1979, Les monedes ibèriques de Tàrraco 1983, Estadística aplicada a la Numismàtica 1985, Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August 1993, Denarios i quinarios ibéricos 1995 i Corpus nummum Hispaniae ante Augusti aetatem…

Pompeu fugí a Roma, i Cèsar, després d’haver-se apoderat d’Itàlia, es dirigí a Massília i a la Hispània Citerior per atacar els pompeians concentrats a Ilerda Després d’obtenir una victòria incruenta, continuà el setge de Massília fins que aconseguí la rendició Sotmeté Varró, que s’havia revoltat a la Hispània Ulterior, i a Grècia combé el seu enemic La batalla decisiva tingué lloc a Farsàlia 48 aC Pompeu, derrotat, hagué de cercar refugi a Egipte, on morí assassinat Cèsar passà també a Egipte i intervingué en les disputes dinàstiques Amb tot, encara hagué de lluitar en diverses…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de la seu de Tarragona R Bonet i els continuà al Conservatori del Liceu de Barcelona amb J Sancho i Marraco i E Daniel Fou ordenat de sacerdot el 1911 Inicià la seva carrera professional com a organista a la seu de Tarragona i a l’església de Sant Agustí de Barcelona Més tard fou mestre de capella a la residència dels jesuïtes d’Osca, ciutat on fundà l’Orfeón Oscense Del 1919 al 1936 fou mestre de capella a la seu de Lleida i dirigí l’Escola de Música de Lleida Adherit a la Generalitat, el 1939 s’exilià a França, on exercí el ministeri…

Villanueva la situava, basat en documents dels ss X i XI, prop de Barbastre-Tolva, i altres cap a Roda de Ribagorça avui hom creu que aquesta denominació sorgí d’una mala lectura del nom de Dertosa

El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als…

A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari…