Resultats de la cerca
Es mostren 438 resultats
Mecanismes de l’acció immunitària
Fisiologia humana
Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…
agent diplomàtic | diplomàtica
Dret internacional
Segons el Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques (1961), cap d’una missió o membre del personal diplomàtic d’aquesta missió.
El Conveni reconeix formalment tres tipus d’agents diplomàtics ambaixadors enviats en missió extraordinària, ministres plenipotenciaris o altres representants acreditats davant del cap d’estat de l’Estat receptor, i chargé d’affaires, o encarregat de negocis L’agent diplomàtic gaudeix de determinats privilegis i immunitats inviolabilitat de la persona, de residència i de correspondència, a més de la immunitat criminal, civil i administrativa, bé que l’Estat que acredita l’agent diplomàtic pot renunciar a la seva immunitat de jurisdicció És exempt de les càrregues…
febre eruptiva
Patologia humana
Grup de malalties generals infeccioses que, en les formes típiques, evolucionen amb un exantema peculiar que ofereix trets propis en cadascuna.
Són contagioses i deixen immunitat perdurable escarlatina, xarampió, etc
intradermoreacció
Reacció inflamatòria local que apareix en el punt de la pell on hom ha aplicat la injecció intradèrmica d’una mínima quantitat de toxina, antigen, medicament o una altra substància.
Permet d’estudiar el grau de receptivitat o d’immunitat d’un subjecte
vacuna genètica
Biologia
Medicina
Vacuna derivada d’un fragment d’ADN de l’organisme patogen.
Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten…
Bruce A. Beutler

Bruce A. Beutler
© Cardiff University
Medicina
Metge nord-americà.
Fill d’un destacat hematòleg i genetista, l’any 1981 es graduà en medicina per la Universitat de Chicago, i el 1983 obtingué el doctorat pel Southwestern Medical Center de la Universitat de Texas Del 1983 al 1985 féu recerca postdoctoral a la Universitat Rockefeller, de la qual fou també professor i metge de l’hospital d’aquesta institució 1984-86 L’any 1986 retornà a Texas i fou professor al Howard Hughes Medical Institute fins l’any 2000, que s’incorporà al departament d’immunologia de The Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia, i el 2007 en fou nomenat president del departament…
garding
Història
Entre els visigots, personatge de la comitiva del rei i vinculat a ell per uns lligams especials de fidelitat.
Consagrat a la custòdia i al servei del monarca, en rebia sovint terres en propietat, formava part de l’aula règia i gaudia de privilegis d’immunitat
Daniel Elmer Salmon
Veterinària
Veterinari nord-americà.
Féu notables descobriments sobre els virus i la immunitat Descobrí els bacils causants de diverses malalties del bestiar, conegudes com a salmonellosi i produïdes pels bacteris del gènere Salmonella
monestir de Senterada
Monestir
Antic monestir del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’indret de la seva església parroquial de Santa Maria.
En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell…