Mecanismes de l’acció immunitària

Amb la denominació immunitat, en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu. El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de les infeccions tenen una durada limitada i poden resoldre’s sense deixar seqüeles.

El sistema immunitari desenvolupa una acció constant i molt complexa, ja que contínuament penetren al nostre organisme múltiples gèrmens, el desenvolupament dels quals pot resultar nociu. Microorganismes extremament variats —virus, bacteris, fongs i paràsits— arriben, directament o a través d’una infinitat d’elements contaminants, a posar-se en contacte amb la pell o les mucoses, penetren les vies aèries amb l’aire que respirem, ingressen al tub digestiu amb els aliments que ingerim, o s’introdueixen per orificis naturals o per ferides de tota mena. Per això, i perquè els minúsculs enemics que amenacen l’ésser humà són molt diversos, hi ha una àmplia gamma de mecanismes destinats a evitar aquestes agressions, ja sigui tractant d’impedir-ne l’entrada en l’organisme, o bé tractant de destruir-los, quan superen les primeres barreres defensives: en cada cas, el sistema immunitari posa en moviment els mètodes més convenients, segons les característiques de l’agent agressor.

Per la variabilitat en la resposta defensiva, hi ha diferents tipus d’immunitat, si bé cal assenyalar que les divisions són arbitràries, destinades a una millor comprensió del tema, ja que el sistema immunitari actua unitàriament en la posada en marxa dels mecanismes. Bàsicament, doncs, hom distingeix entre la immunitat innata,  o inespecífica,  i la immunitat adaptativa, o específica.