Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
Receptari de Can Arquer de Goscons
Gastronomia
Receptari de cuina dels Arquer de Goscons (Arenys de Munt).
Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “pollastre amb cireres” provinent d’aquest receptari…
Col·locació de la primera pedra del parc temàtic de Benidorm
El president valencià, Eduardo Zaplana, posa la primera pedra del parc temàtic Terra Mítica, a Benidorm, on es farà una recreació de diverses civilitzacions de la Mediterrània La inversió per fer el parc és de 80000 milions de pessetes i hi participen diverses entitats financeres 42%, la Generalitat Valenciana 18% i empreses i grups hotelers de la zona L’explotació anirà a càrrec de la societat Terra Mítica Parque Temático de Benidorm SA Zaplana considera que el parc, que s’ha d’inaugurar a la primavera del 1999, poc abans de les properes eleccions autonòmiques, donarà un impuls…
Retirada l’estàtua de Franco al Born
L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua de Francisco Franco al Born després d’haver estat tombada per un grup de joves L’estàtua decapitada del dictador, obra de l’escultor Josep Viladomat, era, juntament amb el monument a la victòria franquista de Frederic Marès, l’element central de l’exposició "Franco, Victòria, República Impunitat i espai urbà", que l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar el 18 d’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, i que serà vigent fins al febrer del 2017 L’exposició va donar lloc a una gran polèmica i des del primer dia l’estàtua del dictador va…
Museística 2011
Museologia
Malgrat la forta crisi econòmica que afecta durament el sector cultural, diversos equipaments museístics, de nova creació o remodelats, es van posar en marxa durant el 2011 A la capital catalana va obrir les portes el Museu Blau, nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ocupa el gran edifici triangular del Parc del Fòrum, dels arquitectes Herzog i Meuron 2004 Amb una dimensió de 9000 m 2 distribuïts en dues plantes, disposa de modernes installacions i ofereix serveis i programes per a tots els públics, organitzats al voltant d’un immens vestíbul d’accés lliure Tot i la…
Museística 2016
Museologia
La Casa Terrades, popularment coneguda com Casa de les Punxes , va obrir les portes després de més d’un segle tancada al públic © Casa de les Punxes L’any 2016 no va ser gaire prolífic en l’obertura de nous equipaments o remodelacions de museus i espais patrimonials Hi va haver poques novetats destacades en el camp de la museografia En el cas de Barcelona, cal destacar dues intervencions D’una banda, la posada en marxa de la Casa Terrades, popularment coneguda com Casa de les Punxes , després de més d’un segle tancada al públic, que va obrir amb una proposta d’oci cultural centrada en tres…
Arturo Toscanini

Arturo Toscanini
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra italià.
Debutà com a violoncellista, i al cap de poc temps inicià una carrera ascendent com a director d’orquestra de la Scala de Milà càrrec que ocupà del 1896 al 1902 i del 1906 al 1908, on estrenà I Pagliacci , de Leoncavallo, i La Bohème , de Puccini Director del Metropolitan de Nova York 1908-15, hi estrenà La Fanciulla del West Novament com a director de la Scala, estrenà Turandot Més tard dirigí a Bayreuth 1930-31 i a Salzburg 1935-37 Després d’una estada als EUA, tornà a inaugurar el 1946 la Scala de Milà, reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial Fou el…
Luigi Alva
Música
Nom artístic del tenor peruà Luis Ernesto Alva Talledo.
Estudià a la seva ciutat natal amb Rosa Mercedes i hi debutà el 1949 amb Luisa Fernanda Després amplià els seus estudis de cant a Milà, on debutà i assolí un gran èxit en inaugurar la Piccola Scala 1955 com a Paolino, en Il matrimonio segreto El 1957 debutà al Festival de Salzburg i el 1960, al d’Ais de Provença Un any després actuà a l’Òpera de Viena i el 1963, al Metropolitan de Nova York Tenor líric lleuger de fàcil agilitat, s’especialitzà en òpera del segle XVIII Mozart, Haydn, Cimarosa, Paisiello i del segle XIX Rossini, i destacà també en la seva versió del Paolino d’ Il matrimonio…
,
Club Bàsquet Sitges
Basquetbol
Club de basquetbol de Sitges.
Fundat el 1957, entre els seus impulsors destacà el periodista esportiu Justo Conde, que entrenà l’equip durant unes quantes temporades Pujà tres categories consecutives i debutà a la segona Lliga estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre El 1960 creà un segon equip, el filial Club Bàsquet Suburense L’any 1961 disputà un partit contra el Real Madrid per inaugurar el seu terreny de joc Per problemes administratius desaparegué, però anys després retornà amb el nom Club Bàsquet Patronat Sitges A l’inici dels anys vuitanta prengué el nom de Casino Prado El 1982 recuperà el nom original, poc…
Torre de Sant Joan (Barcelona)
Art romànic
L’orde dels hospitalers de Sant Joan erigiren una torre de defensa a Sant Martí de Provençals, suposadament al segle XII Situada entre les partides del Clot i el Taulat, fou totalment restaurada el 1705 per fra Nicolau de Cotoner, i el 1730 fra Josep de Ros i de Sorribes hi erigí la petita capella de Sant Joan, segons Carreras i Candi El 1854 n’era el propietari Ramon Casas Jordà, el qual va donar una part dels terrenys que envoltaven la torre per tal de fer un carrer dit de Sant Joan de Malta, en honor de l’antiga fortificació Aquesta família, els anys vint d’aquest segle, donà la propietat…
Francesc Rous
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, on feu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí Peprax, en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls el 1883 Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma…
,