Resultats de la cerca

Estudià a Madrid i a París, on amplià coneixements amb RViñes És autor, entre d’altres, de Danses romaneses , per a piano i orquestra, Simfonia , per a violí i orquestra, del Rèquiem Op44 i la Sonata , per a violoncel

Llicenciat en història a la Universitat de les Illes Balears Collabora en les revistes locals Algebelí , Dijous i Inca És membre de la comissió històrica per a la canonització de sor Clara Andreu La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’hagiografia i en l’estudi de la història local d’Inca i Muro a través dels seus temples parroquials i convents També ha estudiat la tasca evangelitzadora dels mallorquins a Amèrica És coautor d’ Oracionals 1980 i d’ Història de Mallorca 1982 En aquesta darrera obra, Fiol analitza l’Església i les manifestacions culturals…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…

Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca 1601

Fill de Lloque Iupanqui, la seva figura és en part llegendària L’inca Garcilaso li atribuí molts fets d’armes, mentre que Balboa Historia del Perú negà que es produís cap fet notable durant el seu regnat El succeí el seu fill Cápac Iupanqui

Llicenciada en econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, el 1990 fou elegida diputada al Parlament balear pel PP El 1995 fou designada portaveu del grup parlamentari, i també fou secretària de la junta insular del partit 1995-99 Continuà essent diputada fins el 2003, any que esdevingué regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Inca Elegida diputada al Congrés, el 2004 passà a ser la portaveu adjunta del grup popular al Parlament estatal El 2011 deixà el Congrés i, en aconseguir el PP majoria absoluta en les eleccions per al Consell de Mallorca, passà a presidir…

Segons les llistes i genealogies conegudes, era fill i successor de l’inca Roka Se li atribueix la guerra de conquesta contra les ètnies situades al sud de Cusco, durant el desenvolupament de la qual els soldats procedents del Kuntisuyu es rebellaren, l’assassinaren i elegiren com a cap de l’estat el seu fill Viracocha Totes aquestes dades resten sotmeses a la incertesa que afecta tots els coneixements transmesos mitjançant les fonts colonials

Fill de Huayna Cápac, en morir els seus germans Huáskar i Atahualpa fou reconegut com a inca per Pizarro Després es rebellà contra aquest i assetjà Lima i Cuzco, però hagué de retirar-se als Andes, des d’on continuà la lluita aprofitant la rivalitat entre els partidaris d’Almagro i Pizarro Assassinat, el succeïren els seus fills fins el 1572

Fill i successor de Paxacuti Fou un dels fundadors de l’imperi històric inca Al N, conquerí i assimilà els regnes dels kañari i dels kiteño a l’Equador actual al S, eixamplà els seus dominis fins al riu Maule Xile i per la regió septentrional de l’Argentina actual Dominà les rebellions d’algunes tribus aimares, que no volien sotmetre's al domini dels senyors de Cuzco La tradició oral andina situa dins el seu regnat la figura d’Ollantay, recollida a l’obra del mateix nom Fou succeït pel seu fill, Huayna Cápac

Era fill del governador de Cuzco Sebastián Garcilaso de la Vega i de la princesa incaica Isabel Chimpo Ocllo El 1561 viatjà a Castella i ja no tornà mai més al Perú Les seves obres — La Florida del Inca 1605, Comentarios Reales 1609, Historia general del Perú segona part de l’anterior, 1617— constitueixen valuoses cròniques de la vida incaica i fan de l’autor una de les figures capdavanteres de la literatura historiogràfica castellana