Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
castanya d’Índia

Castanyes d’Índia
Botànica
Farmàcia
Fruit del castanyer d’Índia.
Conté saponines, tanins, fècules i olis, productes que són extrets i emprats industrialment les castanyes d’Índia tenen propietats vasoconstrictores han estat emprades en el tractament de varices, hemorroides i foren uilitzades pels turcs en l’alimentació dels cavalls i altre bestiar i com a substitutives del sabó
àcid oxàlic
Química
El més simple dels àcids dicarboxílics.
És un sòlid cristallí, metzinós, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 187°C Hom l’obté industrialment en forma de sal sòdica, per escalfament a 400°C en autoclau del formiat sòdic És emprat en tintoreria, blanqueig de la palla, fabricació de tinta i com a additiu alimentari
metilamina
Química
Amina primària, més bàsica que l’amoníac, que es presenta en forma de gas inflamable que bull a -6,3°C.
És molt soluble en aigua i un bon dissolvent de moltes substàncies orgàniques Industrialment és obtinguda fent passar a pressió una mescla de metanol i amoníac sobre alúmina a 450°C, i separant-ne distintes amines per destillació fraccionada És emprada en adoberia i en síntesi orgànica com a agent de metilació
clorur de tionil
Química
Diclorur de l’àcid sulfurós.
És un líquid groguenc d’olor sulfurosa, soluble en els medis apròtics, que bull a 79°C Hom l’obté industrialment per reacció del triòxid de sofre SO 3 amb el diclorur de disofre S 2 Cl 2 S'hidrolitza molt fàcilment i és emprat en síntesi orgànica com a agent clorant
wampum
Etnografia
Nom donat als enfilalls o rosaris de conquilles de colors utilitzats tradicionalment pels indis de l’Amèrica del Nord com a adorn o com a signe o garantia dels compromisos presos en els tractats i els convenis intertribals i, durant els s. XVII i XVIII, com a moneda de canvi entre indis i blancs.
Sovint adoptava la forma de cinyell o de collar, i el brodat de conquilles prenia formes o motius geomètrics El seu valor depenia del color i del grau de finesa en l’elaboració L’intent dels anglesos i els holandesos de fabricar-ne industrialment s XVIII en comportà la fallida en l’aspecte comercial
Paraíba do Sul
Riu
Riu del Brasil (1 061 km).
Neix a l’estat de Sao Paulo, penetra al de Minas Gerais i desemboca a l’Atlàntic per l’estat de Rio de Janeiro Es forma de diversos corrents, els més importants dels quals són els rius Paratinga i Paraibuna Riu de règim pluvial i de cabal constant, forma una vall molt desenvolupada agrícolament i industrialment
fenol
Química
Derivat monohidroxilat del benzè descobert per Runge el 1834 en el quitrà d’hulla.
Hom l’obté industrialment, conjuntament amb l’acetona, mitjançant el procés Hock a partir del cumè, segons les reaccions El fenol és emprat en l’obtenció de resines sintètiques i en la producció de niló, hormones vegetals, herbicides, desinfectants i colorants En la indústria farmacèutica és emprat en la preparació de l’àcid salicílic i de la fenolftaleïna
àcid succínic
Química
Àcid dicarboxílic saturat, inicialment obtingut per destil·lació de l’ambre.
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en l’aigua i solubles en alcohol i èter, que es fonen a 185°C i bullen a 235°C amb deshidratació donant l’anhídrid Hom l’obté industrialment per la fermentació del tartrat amònic És emprat en la preparació dels seus derivats i en la síntesi de polièsters
galactooligosacàrid
Química
Oligolímer format per molècules de galactosa unides a una molècula de glucosa mitjançant enllaços glicosídics, principalment, β-d-(1,4) i β-d-(1,6).
Estan presents en la llet d’alguns mamífers La llet materna en conté, però la de vaca en té molt pocs Industrialment s’obtenen mitjança glicosidases emprant lactosa com a substrat No poden ser digerits pel nostre organisme, però sí pels bacteris del còlon, la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics
àcid pícric
Química
Sòlid cristal·lí groc, de gust amargant i elevada toxicitat, que es fon a 122°C.
És soluble en l’aigua i els dissolvents orgànics Hom l’obté industrialment mitjançant la sulfonació del fenol i posterior nitració de l’àcid hidroxibenzensulfònic així obtingut Presenta caràcter oxidant i reacciona violentament amb els metalls i òxids metàllics És emprat en la fabricació d’explosius, en medicina per al tractament tòpic de les cremades, i en la fabricació de colorants