Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
poliuretà
Química
Denominació genèrica de diversos polímers sintètics que contenen grups uretà (-NH-CO-O-) repetits en la cadena principal.
Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats, d’acord amb l’esquema Una major funcionalització en el component alcohòlic condueix a polímers ramificats i entrecreuats Industrialment, els diïsocianats més emprats en la preparació de poliuretans són el diisocianat de tolilè, conegut com a TDI, i constituït generalment per una barreja dels isòmers 2,4 i 2,6, i el 4,4'-diisocianat de difenilmetà, conegut com a MDI Com a component hidroxílic hom sol emprar un polièter lineal de cadena curta o, per a algunes aplicacions especials, un polièster, també de cadena curta…
tori
Química
Element químic, de nombre atòmic 90, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el primer membre de la família dels actínids i fou descobert l’any 1828 per JJ Berzelius Té un pes atòmic de 232,0381 i és constituït essencialment per un sol isòtop, 2 3 2 Th, radioactiu, amb emissió α, que té una vida mitjana d’1,39×10 10 anys i és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Es troba àmpliament difós a la natura, i la seva abundància a l’escorça terrestre és similar a la del plom Els seus minerals més importants són la monazita i la torita ThSiO 4 Hom el pot obtenir per reducció amb calci del diòxid ThO 2 o per electròlisi del fluorur doble…
granulat
Construcció i obres públiques
Dit de l’àrid format per grans no cohesionats de material inert procedent de matxucatge.
Té diferents denominacions segons la mida dels grans sorra, gra d’arròs, ull de perdiu, pinyolet, graveta, etc
neó
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIa) de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1897 per W Ramsay i MW Travers És obtingut mitjançant la liqüefacció de l’aire, el qual en conté una mitjana de 15 × 10 -4 en volum tres vegades més que d’heli Hom l’ha detectat espectrogràficament en els estels A l’estat sòlid el neó cristallitza en el sistema cúbic Es difon a través del quars i de la porcellana, però no a través del vidre És emprat per a emplenar els tubs publicitaris, puix que permet d’obtenir, a una pressió de pocs millímetres de mercuri, una llum de color taronja Propietats físiques del neó nombre atòmic 10 pes atòmic 20,179 estructura electrònica…
argó
Química
Element gasós, incolor, inodor i no tòxic, el més abundant dels gasos rars (gas noble).
La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com els altres…
adormir
Fer tornar quasi inert i insensible (un membre), fer perdre la sensibilitat (a un membre), anestesiar, insensibilitzar.
beguda carbònica
Dietètica
Alimentació
Beguda no alcohòlica preparada amb aigua potable saturada d’anhídrid carbònic.
A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…
Anàlisi d’esperma
Patologia humana
L’ anàlisi d’esperma , espermograma , o seminograma és una prova que consisteix a analitzar al laboratori l’esperma ejaculada per a conèixer-ne les característiques químiques i les cèllules que conté Aquest mètode d’examen és útil per a valorar l’activitat elaboradora de semen, i és emprat especialment en la diagnosi de la infertilitat Proporciona informació, per tant, de la funció de tots els òrgans que participen en la formació del semen, sobretot dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata El semen que es vol sotmetre a anàlisi es pot obtenir amb diverses tècniques Els mètodes més…
plombatge
Operació que consisteix a omplir amb material inert una cavitat normal o patològica que espontàniament no s’ompliria (os, pleura).
adsorbent
Química
Substància sòlida utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció
física o química.
Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats,…