Resultats de la cerca
Es mostren 712 resultats
cretenc
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec del grup dòric, parlat a Creta.
Se'n conserven inscripcions, la més famosa de les quals conté les lleis de Gortina segle V aC
Alföldy Géza
Historiografia
Historiador i epigrafista hongarès.
Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…
Josep Corell i Vicent
Historiografia catalana
Filòleg clàssic i estudiós de l’epigrafia romana.
És llicenciat en Bíblia pel Pontificium Institutum Biblicum, de Roma 1967, i en llengües semítiques per la Universitat de Barcelona 1976, i doctor en teologia per la Universitat de Sant Tomàs, de Roma 1973, i en filologia clàssica per la de València 1983 Ha estat professor del Seminari Metropolità de València, i més tard de llatí, fins a la jubilació, a la UV Dedicat en una primera època a l’exegesi bíblica, més específicament de l’evangeli de sant Mateu i dels Fets dels Apòstols , es consagrà durant vint anys a la investigació sobre l’epigrafia romana Ha publicat nombrosos articles en…
ploms d’Alcoi
Plaques de plom amb inscripcions en ibèric, trobades a la Serreta d'Alcoi
.
luvi
Història
Individu d’un antic poble indoeuropeu establert a les regions occidentals del regne hitita, vora les riberes de la mar Egea.
Els luvis parlaven una llengua indoeuropea, molt pròxima a la dels hitites, conservada en algunes inscripcions trobades a Boǧazköy i encara no ben interpretada
burí
Burins per a gravació de fusta, a l’esquerra, i per a gravació de metalls, a la dreta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Mena de cisell, prim, en forma de bisell per un extrem i proveït d’un mànec per l’altre que, en ésser percudit, permet que amb la punta hom faci incisions més o menys profundes sobre una superfície de metall, pedra o fusta.
És l’eina que utilitzen els gravadors per a traçar sobre les planxes els dibuixos, gràfics o inscripcions que després seran reproduïts sobre el paper
cúfic | cúfica
Escriptura i paleografia
Dit d’una de les escriptures àrabs usades durant els s. VII-X, de caràcters angulosos i rígids.
Fou emprada en inscripcions sobre fusta i en els primers exemplars de l’Alcorà Posteriorment fou enriquida amb representacions vegetals, que en dificulten la lectura
reforç
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Engruiximent dels traços de les lletres a les puntes.
Conegut ja en les inscripcions lapidàries gregues i llatines, era un simple traç horitzontal o triangular entre els romans a les extremitats dels caràcters capitals escriptura capital
Ahiram
Història
Rei de Gubla (Biblos).
Conegut per les dues inscripcions en escriptura fenicioalfabètica, contingudes en el seu sarcòfag, que primerament foren datades del segle XIII aC i després del segle X aC
inscripció
Arqueologia
Nom amb què és indicat qualsevol escrit, en record de persones o d’esdeveniments, incís en pedra, en marbre, en metall, fos en bronze o esculpit en un monument, com a dedicatòria o intitulació.
Hom troba també les inscripcions usades en epígrafs, en epitafis i en les llegendes de les monedes, i cal destacar-ne l’interès documental i històric o sociolingüístic