Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
gaèlic escocès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica insular del grup goidèlic.
És una variant de gaèlic irlandès que els irlandesos introduïren al segle V a Escòcia i que s’estengué fins al Clyde al segle XVI Actualment es parla a les regions escoceses dels Higlands i les Hèbrides i també hi ha nuclis de parlants a la resta d'Escòcia, fora de l'àrea lingüística gaèlica
Joan Huguet i Rotger
Política
Polític.
Inicià la seva carrera el 1983 encapçalant la candidatura d’Alianza Popular al Consell Insular de Menorca D’aleshores ençà, i durant l’època en què el Partit Popular governà les institucions polítiques de les Balears, ha ocupat múltiples càrrecs públics fou vicepresident i portaveu del Govern Balear des del 1983 fins al 1991 aquest mateix any, i fins el 1995, presidí el Consell Insular de Menorca Del 1995 al 1999 fou president del Parlament de les Illes Balears També ha ocupat diversos càrrecs en el si del Partit Popular president del partit a Menorca del 1983 al…
Joan Ramon i Torres
Arqueologia
Arqueòleg.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990 La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador Des del 1984 és cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del Cap des Llibrell Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza 1981, Els monuments antics de les illes Pitiüses 1985, Las ánforas fenicio…
Eivissa i Formentera

Illa
Unitat administrativa de les Balears que comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes i illots circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població…
Antoni Marí i Calbet
Política
Polític i metge.
Estudià medicina a la Universitat de València 1950-56 i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers 1958, i també en obstetrícia i ginecologia Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa 1970-83 Militant del Partido Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de Sanitat i Afers Socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern…
Maite Salord i Ripoll
Literatura catalana
Política
Escriptora, professora i política.
Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997, Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta, Com una nina russa 2002, Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003, Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004, Freqüències 2006, La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en què mostra les…
,
Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma
Música
Conjunt simfònic mallorquí.
Fou creat a Palma el 1988 per la Fundació Pública de les Balears per a la Música, a instàncies del Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma L’orquestra debutà el 30 de setembre de 1989 a l’Auditòrium de Palma Des d’aleshores ha tingut tres directors titulars Luis Remartínez, Philippe Bender i Salvador Brotons Des de la seva fundació ha desenvolupat una temporada anual de concerts i ha participat en les temporades d’òpera i sarsuela del Consell Insular de Mallorca i dels Amics de l’Òpera de Maó El conjunt ha actuat a Oviedo, Andorra, Madrid, Lleó,…
São Tomé i Príncipe

Catedral de Nossa Senhora da Graça a la capital de São Tomé i Príncipe, São Tomé
© Henryk Kotowski
Estat
Estat insular d’Àfrica, al golf de Guinea; la capital és São Tomé, a l’illa homònima.
La geografia El país comprèn les illes de São Tomé 836 km 2 i Príncipe 128 km 2 i diversos illots, la majoria dels quals deshabitats Caroço, Pedras, Tinhosas, Rôlas, etc En el relleu es destaca el pic São Tomé 2024 m a l’illa homònima les muntanyes de Príncipe culminen a 948 m El clima és càlid i humid, amb una temperatura mitjana anual de 25°C El sector primari ocupa més de la meitat de la població activa A les dues illes hi ha conreu de cacau, cafè, palma d’oli i coco El cacau havia constituït una autèntica monocultura, amb el màxim de producció a començament de segle Però l’empobriment…
La celebració de la Diada de Mallorca
La celebració de la Diada de Mallorca, instaurada pel Consell Insular per a commemorar el 700 aniversari de l’atorgament de la carta de ciutadania per part de Jaume II, no obté ressò popular
Teatre Principal

Teatre Principal de Palma
© Fototeca.cat
Teatre
Teatre de Palma (Mallorca), situat al carrer de la Riera, dedicat a les arts escèniques, teatrals i musicals inaugurat l’any 1667 amb el nom de Casa de les Comèdies.
El primer edifici, amb una capacitat per a 800 espectadors, es construí en un solar cedit a l’hospital de la ciutat pel paborde de la seu A partir del 1715, com a conseqüència de la guerra de Successió, es convertí en caserna, i no es reobrí fins el 1742 Estigué tancat de nou els anys del canvi de segle per una pressió moralitzadora de l’estament eclesiàstic, fins el 1811, i el 1854 començaren les obres d’un nou edifici construït per l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga amb decoració interior a càrrec de Fèlix Cagé El teatre, que rebé el nom de Teatro de la Princesa , fou inaugurat el 1857…
,