Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Francesc Vicent
Literatura catalana
Escriptor.
Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis sic dels escacs en nombre de cent , que no s’ha conservat J Ventura Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibre escapadís 1953
,
Joan Reig i Genovés
Sociologia
Sociòleg.
Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic El Pueblo Obrero i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort
Ange-Félix Patassé
Política
Polític de la República Centreafricana.
Fill d’un funcionari de l’administració colonial francesa, estudià agricultura i es graduà a París el 1959 Després de la descolonització i la creació de la República Centreafricana 1960, sota la presidència de David Dacko fou nomenat ministre de Desenvolupament 1965, i després del cop d’estat de Jean-Bédel Bokassa , ocupà diversos càrrecs ministerials, i en 1976-78 fou primer ministre Enderrocat Bokassa per Dackoen un cop d’estat el 1979, Patassé fou arrestat i posteriorment s’exilià 1982 Retornat els anys noranta, el 1992 creà el Mouvement pour la Liberation du Peuple Centrafricain MLPC i…
Cursa Barcelona-Madrid
Automobilisme
Competició automobilística que es disputà diverses vegades entre els anys 1916 i 1964 i que unia les ciutats de Barcelona i Madrid.
A l’inici de l’automoció a Catalunya, hi hagueren diversos intents de cobrir el trajecte Barcelona-Madrid amb el menor temps possible, encara que moltes d’aquestes temptatives no foren homologades i la prova no es considerà mai una cursa pròpiament dita El primer intent oficial del qual es té constància fou el que organitzà el Reial Moto Club de Catalunya al juny del 1916, que constava del recorregut d’anada i tornada a Madrid des de Barcelona Hi hagueren divuit participants i el guanyador fou Lluís Armangué David, que emprà un temps de 2828,24 h Després d’aquest intent se’n…
guerra dels Ducats
Història
Conflicte territorial entre Dinamarca i Prússia per la possessió dels ducats de Slesvig i Holstein.
El congrés de Viena 1815 havia decidit que eren territoris danesos, però que gaudien d’un estatut especial d’autonomia Els intents d’annexió abocaren a una sèrie de guerres, que acabaren amb la derrota danesa 1864 i derivaren cap al conflicte dins el bàndol vencedor guerra Austroprussiana
sexologia
Biologia
Psicologia
Ciència que tracta de la sexualitat, del comportament sexual i de les seves diferents manifestacions.
Formalment aplega els camps i mètodes de la biologia, la psicologia, la sociologia i l’antropologia Malgrat l’abundosa literatura antiga sobre el tema des de punts de vista eticoreligiosos, eròtics i medicofisiològics, els primers intents d’aproximació científica des de diferents camps no comencen fins al s XX
Marc Livi Drus
Història
Polític romà.
Fou tribú de la plebs 91 aC Els seus intents de reforma lex judicialis, lex agraria i, sobretot, la rogatio livia , que concedia als itàlics la ciutadania romana provocaren a Roma una sèrie de tumults — en un dels quals morí assassinat — i la guerra amb les ciutats itàliques
Norman B. Ryder

Norman Ryder (1989)
Robert Matthews
Demografia
Sociologia
Demògraf i sociòleg nord-americà d’origen canadenc.
Destaca pels seus intents d’establir vincles entre les mesures demogràfiques transversals preses en un moment determinat de la història de la població i les longitudinals preses al llarg de la vida de les generacions Treballà a l’Office of Population Research de la Universitat de Princeton des del 1971
Alberto Ullastres Calvo
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Ministre de comerç 1957-65, presidí el període anomenat d’estabilització econòmica, iniciat amb el Pla d’Estabilització del 1959, i els intents d’adaptar l’economia de l’Espanya de Franco a les exigències de la CEE, davant la qual fou ambaixador 1965-76 Fou membre de l’Opus Dei
yuntero
Història
A Extremadura, propietari d’una arada i d’un parell de mules que rebia terres, per a treballar-les, en arrendaments anuals.
La seva situació econòmica fou sempre molt precària, malgrat els intents reformistes del s XVIII A partir del 1931 s’organitzaren en la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra, adscrita a la UGT, i pel març del 1936 protagonitzaren una ocupació de terres, anullada en ocupar la zona les tropes franquistes