Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
força dèbil
Física
Interacció fonamental que provoca el canvi de color d’un quark.
La força dèbil és una de les quatre interaccions fonamentals Es transmet per l’intercanvi de bosons vectorials intermediaris És una força de curt abast, aproximadament 10 −18 metres Està involucrada en diverses formes de decaïment radioactiu i és la responsable de la conversió d’un protó en un neutró
Val Logsdon Fitch
Val Logsdon Fitch
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Universitat de Princeton, estudià el mesurament de raigs X d’àtoms mesònics μ, que li permeteren d’obtenir mesures precises del radi nuclear així com les interaccions febles a través de la descomposició per mesons K El 1980 rebé el premi Nobel de física juntament amb JW Cronin
Steven Weinberg

Steven Weinberg
©The University of Texas at Austin
Física
Físic nord-americà.
Doctor per la Universitat de Princeton 1957, fou professor de la Universitat de Harvard des del 1973 Li fou concedit el premi Nobel de física l’any 1979, que compartí amb el també nord-americà Sheldon L Glashow i el pakistanès Abdus Salam , pels seus treballs sobre la unificació de les interaccions feble i electromagnètica
estranyesa
Física
Propietat de certes partícules elementals postulada com a nombre quàntic (nombre d’estranyesa), i que equival a la hipercàrrega menys el nombre bariònic.
Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles
antropologia jurídica
Antropologia
Branca de l’antropologia social que estudia les diferents tradicions legals que tenen les societats humanes per a mitjançar en les disputes i establir consentiment.
El seu camp d’estudi és la relació entre la llei i el context social i cultural, com també l’origen social de les institucions i els codis jurídics, l’etnografia de la pràctica judicial, les interaccions socials que s’estableixen per la mediació entre conflictes i l’anàlisi de les tensions i disputes entre les diferents parts
teoria quàntica de camps
Física
Part de la física que estudia els sistemes quàntics les variables dels quals són funcions de l’espaitemps, o que tenen un gran nombre de graus de llibertat.
Basada en una síntesi de la teoria clàssica de camps, de la relativitat especial i de la mecànica quàntica, intenta de donar una visió real i completa de la matèria i llurs interaccions L'electrodinàmica quàntica, la teoria física més precisa fins ara coneguda, ha estat la que ha orientat el desenvolupament d’altres teories quàntiques de camps, com la cromodinàmica quàntica
xoc elàstic
Física
Interacció entre dos cossos materials, la qual no altera llur estat intern, amb conservació de l’energia total i de la quantitat de moviment del sistema format pels dos cossos que interaccionen.
Si bé aquest fenomen no es produeix d’una manera pura en les interaccions entre partícules materials reals, l’aplicació de les lleis del xoc elàstic a determinats fenòmens d’interacció, com és ara la difusió, la moderació i l’agitació tèrmica, permet de trobar relacions matemàtiques que tradueixen amb força aproximació, des del punt de vista pràctic, la realitat del procés d’interacció
pseudoal·lels
Biologia
Parells d’elements genètics associats amb segments duplicats d’alguns cromosomes que es comporten com al·lels.
En són exemples els de la drosòfila i els d’alguns bacteriòfags, per tal com efectuen els mateixos processos en l’organisme i es presenten en cistrons homòlegs Pel fet d’haver-se originat per mutacions en parts diferents del cistró, presenten recombinacions per entrecreuament dins el cistró i són, per tant, separables En altres casos, el pseudoallelisme pot ésser explicat per interaccions funcionals entre mutacions de diferents cistrons
Homi Jehangir Bhaba
Física
Físic indi.
Estudià a Bombai i a Cambridge, fou fellow de la Royal Society 1941 i professor de física a Bombai 1945 Estudià la difusió de positrons per electrons difusió de Bhaba 1935 Féu treballs sobre els raigs còsmics, en els quals estudià les interaccions entre fotons i nucleons Fou president de la comissió d’energia atòmica a l’Índia i director del Tata Institute of Fundamental Research in Physics des del 1945
Els cèrvids: cérvol i afins
Els cèrvids són la segona família dels artiodàctils en nombre d’espècies la primera la constitueixen els bòvids Són remugants com aquests darrers, però se’n diferencien, principalment, per la presència de banyes ramificades que cauen i es regeneren cada any a excepeió del ren, només els mascles són portadors de banyes Posseeixen, d’altra banda, un parell de glàndules davant dels ulls que, mitjançant secrecions oloroses, porten a terme una important funció en les interaccions socials