Resultats de la cerca
Es mostren 513 resultats
Apel·les
Pintura
Pintor grec, el més famós de tots els pintors de l’època clàssica, del qual hom sap molt poc perquè tots els seus originals s’han perdut.
N'han servat el record les descripcions d’autors antics i algunes còpies pompeianes Excellí en els efectes de color Retratà Alexandre el Gran, i la seva composició La calúmnia , descrita per Llucià, fou interpretada per Botticelli
pasdoble
Dansa i ball
Dansa, i inicialment marxa militar, molt popular a Castella, a Andalusia i a l’Amèrica Llatina, vers el 1920.
Associada a les festes de toros on és interpretada per una banda, figura també en diverses sarsueles Normalment és de ritme binari i escrita en compàs de 2/4 o de 6/8, però en alguns casos també pot ésser de ritme terciari i de compàs 3/4
Norma
Música
Òpera de Vincenzo Bellini, sobre llibret de F. Romani, estrenada a Milà el 1831 (a Barcelona, el 1835).
És considerada una de les obres més destacades del bel canto italià del segle XIX la dificultat del paper de la protagonista la sacerdotessa dels druides, Norma, enamorada del romà Pollione i rival d’Adalgisa fa que només pugui ésser interpretada per sopranos molt destacades
choro
Música
Formació instrumental, poc nombrosa, característica de la música popular urbana brasilera.
L’integren instruments de corda pinçada guitarres, cavaquinhos , etc i de vent flauta, clarinet, trompeta, etc Per extensió, el terme designa també la música destinada a aquesta formació, o simplement interpretada per aquesta Autors com FP Mignone, MC Guarnieri i, molt especialment, H Villa-Lobos, introduïren el choro a la música clàssica de concert
pare de l’Església
Sant Jeroni escrivint, dibuix que realitzà Antonio Pereda (1608-1678) de sant Jeroni, pare de l`'Església
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascun dels escriptors de l’Església que excel·leixen per l’ortodòxia de la seva doctrina, per la santedat de vida, per l’aprovació de l’Església i per l’antiguitat.
Aquesta darrera característica fou interpretada diversament D’ençà del segle XVIII hom conclou l’època patrística amb Isidor de Sevilla, per a l’Occident, i amb Joan Damascè, per a l’Orient patrologia Els que gaudeixen de més autoritat són anomenats doctors El terme sovint inclou els pares apostòlics i els apologistes dels tres primers segles
Adamàndios Koraís
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg, escriptor i patriota grec.
Estudià a Amsterdam, Montpeller i París i aconseguí una solidíssima formació humanística i universal Estudià i edità la majoria dels autors grecs antics Intervingué, també, en la “qüestió de la llengua” grec , però proposà una solució intermèdia i ambigua que, probablement, fou mal interpretada Encoratjà constantment els seus compatriotes a emprendre la lluita contra l’opressió dels turcs
El cant dels ocells
Música
Cançó popular catalana en la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.
La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III 1705 Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional
Aleksandr Al‘abjev
Música
Compositor rus.
Autor de música per a l’escena i d’òperes còmiques, que obtingueren gran èxit Escriví, també, nombroses romances, la més popular de les quals fou Solovej ‘El rossinyol’, interpretada sovint en l’escena de la lliçó de cant de Il barbiere de Siviglia de Rossini En les seves obres utilitzà elements melòdics russos, que harmonitzà a la manera italiana
farsa
Música
A l’òpera italiana del segle XVIII, escena còmica inclosa en una opera seria.
També en aquesta època, el terme s’aplicava a l’òpera de caràcter còmic i durada breu que, a manera de divertiment, s’interpretava entre els actes d’una altra de més llarga i important o com a epíleg d’aquesta Al començament del segle XIX aquest terme designà una òpera igualment còmica i en un acte, però interpretada ja de manera completament autònoma
Inauguració de l’Auditori de Barcelona
Amb la presència de les principals autoritats polítiques de l’Estat, Catalunya i Barcelona, estrena a la ciutat comtal l’Auditori, la sala de concerts projectada per l’arquitecte Rafael Moneo Del concert inaugural destaca la Fanfàrria , una peça escrita per a l’ocasió per Joan Guinjoan i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que dirigeix Lawrence Foster, i l’actuació de la pianista Alícia de Larrocha