Resultats de la cerca

És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana 1980, i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa del període…

Llicenciada en psicologia, ha estat docent en l’ensenyament públic i a la universitat L’any 1980 fou nomenada membre del Consell de l’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i posteriorment fou successivament cap de serveis d’ensenyament a Girona 1982-86 i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya 1986-89 Entre el 1989 i el 1993 fou sub-directora general de Formació Permanent, i entre el 1993 i el 1999 ocupà la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya L’any 1999 fou nomenada consellera de Benestar Social, càrrec que exercí fins el 2003 Afiliada a …

Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona Catedràtic 1969 de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians , el primer que s’emeté en català al País Valencià És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística antic Grup Català de Sociolingüística, de la Secció Filològica  de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló Ha estat membre…

La seva família fou represaliada pels franquistes a la fi de la Guerra Civil Els anys cinquanta entrà en contacte amb el cercle literari format entorn de l’ Editorial Torre  El seu primer poemari fou  Canción olvidada 1947 Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls de poemes  Altra veu  i Eva en el tiempo , de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior Criatura múltiple 1954, guardonada amb el premi València de poesia 1953, Aquí  1956, Tierra viva 1956 i  Ratlles a l’aire  1956, premi Ciutat de Barcelona Aquest mateix any la seva Antología general  rebé…

Tingué els inicis en les jornades d’estudi celebrades en aquesta ciutat des de l’estiu del 1969 i que ja aleshores reberen aquest nom Després de diverses temptatives, una primera UCE fou organitzada aquest any pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i pel Grup Rossellonès d’Estudis Catalans de tema monogràfic — El Rosselló avui i demà —, hi assistiren unes 120 persones d’arreu dels Països Catalans L’any següent funcionaren ja quatre seccions diferents llengua i literatura catalanes, estudis rossellonesos, ciències humanes i ciències exactes, que augmentaren els anys posteriors 7 el 1971,…

Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novella, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història, amb una clara inclinació per arguments i ambients del gènere negre o afins En novella ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent premi Ciutat de Vila-real de narrativa 1992 i 1995, respectivament, novelles publicades el 2002 en edició revisada en el volum La memòria del vent , La mirada de Nicodemus finalista del premi Andròmina, 1994, i premi Ciutat d’Elx 1995, Tan oberta…

Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…

Fundà el Grup 49 de teatre 1969 amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que tenia entre els seus objectius la recuperació de la llengua i la cultura catalana al País Valencià els anys setanta El Grup 49 volgué ampliar la base comuna del teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment La seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de tipus personal Dins del món de la dramatúrgia no sols exerceix com a escriptor, sinó que també collabora…

Llicenciat en dret 1998 per la Universitat Pompeu Fabra UPF, on posteriorment cursà un màster en Dret Urbanístic i de l’Edificació El 2006 s’incorporà al bufet Vallbé com a responsable de l’àrea de dret civil Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1998, inicià la trajectòria política com a regidor de l’Ajuntament de Gurb, Osona 1999-2015 Ha estat cap de gabinet de les conselleries d’Educació 2003-06 i de Cultura 2006-08, secretari general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat i president de l’Agència Catalana de Notícies 2008-11 en els governs tripartits PSC…