Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Emily Dickinson
© Fototeca.cat
Literatura
Poetessa nord-americana.
Tancada en un ambient rígid i purità, fou desconeguda pel públic fins que la seva germana en féu publicar 115 poemes 1890 en vida només n'havia publicats dos La seva obra lírica més de 1 700 poemes no fou gaire apreciada fins després de la Primera Guerra Mundial, quan l’imaginisme i la revaloració dels poetes metafísics del s XVII permeteren de veure l’originalitat de la seva poesia, concisa i densa, amb imatges d’una intuïció sorprenent, que la situa, juntament amb Poe i Whitman, entre els millors poetes nord-americans del seu segle
Adolfo Venturi
Art
Historiador italià de l’art.
El 1888 fundà, a Roma, la revista Archivio Storico dell’Arte , des del 1898 esdevinguda L’Arte El 1890 publicà Le gallerie nazionali italiane , una consistent catalogació d’una part del patrimoni artístic italià Amb tot, la seva gran aportació és la Storia dell’arte italiana Dai primordi dell’arte cristiana all’architettura del Cinquecento 1901-40, en 25 volums, que culminà un esforç de distanciació metodològica del positivisme de Giovanni Morelli i Giambattista Cavalcaselle Hi aplicà un mètode personal, síntesi de rigor filològic i d’intuïció lírica, de lectura dels valors formals de l’obra…
Vedānta
Darrer dels grans sistemes filosòfics ortodoxos del bramanisme (darśana), conegut també com a Uttara Mīmāṃsā (‘hermenèutica suprema’), per oposició al Mīmāṃsā, per tal com se centra en l’aspecte sapiencial dels Vedes.
Formulat en el Vedāntasūtra de Bādarāyaṇa , sosté la identitat de l’home atman i del real o absolut brahman , identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic tarka, sinó per una intuïció directa jñāna , tal com afirmen els Upaniṣad El món fenomènic, resultat de la illusió māyā , no té una existència separada creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions sansāra Interpretacions diverses de l’inici del Vedānta-sūtra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com l' advaita no-dualisme de Saṅkara , el viśiṣtadvaita nodualisme qualificat de RāmInuja…
intuïcionisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la intuïció és la forma primordial del coneixement.
L’intuïcionisme postula una aprehensió irracional de realitats extraempíriques i de l’absolut
intel·lecte
Filosofia
Facultat superior del coneixement, oposada a la sensació i a la intuïció.
L’escolàstica acollí aquest terme segons la definició d’Aristòtil, que, a més, distingia l' intellecte actiu o agent , que fa intelligibles les formes potencialment presents en les imatges sensibles, i l' intellecte passiu o potencial , receptor dels intelligibles Modernament, Descartes en féu la seu de les idees innates, i Kant el reservà com a facultat de les categories Verstand
Jakob Böhme
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i místic alemany.
Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i escriptors com…
marquès de Vauvenargues
Filosofia
Literatura
Nom amb què és conegut Luc de Clapiers, moralista i assagista provençal.
Féu la carrera militar i participà en les guerres de successió de Polònia 1733-39 i d’Àustria 1740-48, però, decebut, es retirà 1745 i visqué pobrament a París dedicat a la reflexió En la seva Introduction à la connaissance de l’esprit humain, suivie de réflexions et de maximes 1746 creu en la capacitat humana per al bé, en el valor de les emocions i en l’exaltació de l’acció avançant-se a Rousseau i a Stendhal Lector àvid de Sèneca i de Plutarc des de jove, en valorà l’ideal de l’esforç aristocràtic i heroic Donà una gran importància a la intuïció i als sentiments, tant com a la raó o més,…
Morton Feldman
Música
Compositor nord-americà.
Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves, tornà a la…
intel·ligència
Filosofia
Psicologia
Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món o de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’investigació de les…
Paul Karl Feyerabend
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer LWittgenstein i per KPopper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i també del materialisme i la…