Resultats de la cerca

Arribà a París el 1944, rebé la influència de Picasso i de Soutine i pintà amb un gran realisme i deformant les formes Exposà per primera vegada el 1951 A partir del 1961 creà una obra abstracta donant gran valor a la matèria pictòrica fent-la gruixuda com si es tractés d’una escultura Invitat a visitar Cuba 1967, incorporà elements naturals com terra, pedres, etc, en la seva producció cubana Sol de Cuba , sèrie de Guerrillers Posteriorment, realitzà entre d'altres les sèries Les Prisonniers 1972, Faillite de la Science Bourgeoise 1973, Les Évasions manquées 1980-82, Germinal…

Es formà a Pàdua 1708 El casament secret amb Elisabet Premazzone l’obligà a fugir a Assís, on estudià violí i composició amb PCzernohorsky i on compongué la cèlebre sonata Il trillo del diavolo Concertino a la basílica del Santo, a Pàdua 1721, fou invitat a la coronació de Carles VI a Praga, on restà del 1723 al 1726 Tornà a Pàdua 1727, fundà una escola i es consagrà a les investigacions acústiques i a altres problemes teòrics de la música Trattato di musica , 1754 De'principi dell’armonia musicale , 1767 És autor de prop de 150 concerts, 50 trios i 200 sonates per a violí, i…

Es formà simultàniament al Royal College of Music i a la catedral de Sant Pau de Londres, on fou nen cantor El 1937 dirigí els assaigs dels cors per a la interpretació del Rèquiem alemany , de J Brahms, dirigit per A Toscanini, i un any després fou nomenat director del cor de la BBC Entre el 1944 i el 1951 dirigí la BBC Northern Orchestra, i a partir del 1954, l’Orquestra Municipal de Bournemouth En 1961-63, després d’haver realitzat una gira per Austràlia i Sud-àfrica, estigué al capdavant de l’Orquestra Nacional Gallesa i l’Orquestra Filharmònica de Liverpool Posteriorment ocupà els podis…

Estudià música a Heidelberg i Leipzig Es doctorà en filosofia a Leipzig i el 1880 debutà com a pianista a la Gewandhaus Aviat, però, reorientà la seva carrera cap a la direcció i fou sollicitat per a dirigir a Zuric, Salzburg, Brno i Graz, ciutats on obtingué èxits notables El 1896 fou contractat com a director del Deutsches Landestheater de Praga, després de diverses actuacions com a mestre de l’Òpera de Berlín Especialitzat en l’obra de R Wagner, es presentà en diversos teatres d’òpera germànics amb obres d’aquest compositor Entre el 1894 i el 1911 dirigí els festivals de música de Silèsia…

Estudià composició amb Ingolf Dahl i piano amb John Crown a la Universitat del Sud de Califòrnia, i direcció d’orquestra a Bayreuth i al Berkshire Music Center de Tanglewood El 1968 obtingué el premi Koussevitzky, fet que el convertí en un dels directors nord-americans de més projecció El 1969 fou nomenat director assistent de la Simfònica de Boston i, el 1972, principal director invitat Del 1971 al 1980 fou titular de la Filharmònica de Buffalo el 1988, de la Simfònica de Londres, i el 1995, de la Simfònica de San Francisco Fundador de la New World Symphony Orchestra, Tilson-…

Estudià al Real Conservatorio de Música de Madrid i a la Hochschule für Musik de Munic Ha estat director d’òpera de l’Escuela de Canto de Madrid 1977, titular de la Sinfónica de Asturias 1980-88 i principal director invitat de l’Orquesta Nacional de España 1987-89 Des del 1986 és director titular de la Sinfónica de Tenerife i des del 1992, director artístic de la Sinfónica de Galicia, orquestres amb les quals ha desenvolupat una important tasca dins el panorama musical espanyol Ha treballat amb destacats solistes com Alícia de Larrocha, Krystian Zimerman, Midori i Narciso Yepes i…

Obrer metallúrgic i membre del partit comunista 1921, el 1924 fou diputat, i des del 1927, secretari general de les joventuts del partit El 1934, favorable a la unió amb els socialistes contra els feixistes, fou expulsat del partit comunista Era alcalde de Saint-Denis, i es mantingué en dissidència, fins que fundà un grup feixista, el Parti Populaire Français PPF pel juny del 1936 Collaboracionista a partir del 1940, fou l’ànima de la Légion des Volontaires Français contre le Bolchevisme LVF de Vichy Doriot mantingué amb Espanya unes continuades relacions, de primer com a comunista —fou…

Es formà musicalment amb Salvatore Essenga, juntament amb Orazio Vecchi La tardor del 1584 fou elegit per a supervisar la visita a Reggio dels ducs de Ferrara En 1586-1620 estigué al servei de diversos membres de la família d’Este, i ocupà càrrecs de caràcter polític i musical a la seva cort El 1588 entrà a formar part de l’Accademia dei Parteni a Ferrara El mateix any fou nomenat cavaller de la cort ferraresa, on desenvolupà un paper polític important, i al cap de poc temps s’ordenà de sacerdot Visqué a Ferrara, Mòdena, Roma, Florència i França El 1594 fou escollit per a fer d’escorta del…

Estudià a les universitats de Columbia i North Carolina Entre el 1929 i el 1935 exercí la crítica musical com a corresponsal a París de diverses publicacions angleses i americanes Participà com a editor associat en projectes com la International Cyclopedia of Music and Musicians 1938 i Baker’s Biographical Dictionary of Musicians 1940 S’especialitzà en la música llatinoamericana i treballà com a especialista en aquesta matèria a la Library of Congres i com a agregat cultural a les ambaixades de Lima, Buenos Aires i Brusselles El 1961 fundà l’Inter-American Institute for Musical Research i fou…

Als setze anys s’uní a la guerrilla anticolonial d' Ho Chi Minh , i posteriorment fou reclutat per l’exèrcit del govern profrancès, que el formà com a pilot Després de la divisió del Vietnam, passà a la República del Vietnam del Sud i fou cap suprem de la força aèria sota la dictadura de Ngo Dinh Diem i, després de l’assassinat d’aquest i d’una sèrie de cops i contracops, prengué el poder com a primer ministre 1965-67 i vicepresident de la República de Vietnam del Sud 1967-71 Governà sostingut pels EUA i fou un dels caps més importants de la lluita política contra el Vietcong Allunyat…