Resultats de la cerca

Germà i successor de Mawlāy Muḥammad, xerif del Tafilelt, aconseguí la pacificació i la unificació del Marroc El succeí el seu germà Isma'īl

Concedit pel soldà Abdülhamit II 1873 al paixà d’Egipte Ismā'īl, els seus successors Tawfīq i ‘Abbās Hilmī II el portaren fins el 1914

Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma'mūn de…

El mot prové del ‘capell vermell’ usat pels membres d’un orde de dervixos sorgit entre una federació de tribus turcmanes d’Ardäbil que ajudaren Ismā'īl Safawī a conquerir l’Iran ~1488

Assolí el poder en morir assassinat Isma'īl II, el successor del derrocat Muḥammad V Però aquest, aliat amb Pere I de Castella, recuperà el tron i Muḥammad VI morí executat pel rei castellà

Fill i successor de Shāh Ismā'īl, el seu regnat es caracteritzà per la lluita constant contra otomans i uzbeks, enfront dels primers dels quals perdé Tabrīz 1533, Geòrgia i Sirwān 1540 i Bagdad i Mossul pau d’Amasya, 1555 Morí assassinat

Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul

L’impuls del moviment nacionalista, iniciat en temps del seu pare, prengué cos i culminà amb el nomenament d’'Arabī Paixà com a ministre de la guerra Després del bombardeig d’Alexandria i de la victòria britànica a Tell el-Kabir 1882, Egipte restà de fet com a colònia britànica i perdé la sobirania al Sudan 1884

Alguns dels representants, els més importants dels quals són al-Ḥasan, Ḥusayn ibn ‘Alī ibn Abī Ṭalib i Muḥammad ibn al-Ḥanafiyya, esdevingueren caps de secta —Ismā'īl, descendent de Ḥusayn, fou cap dels ismaïlites i, possiblement predecessor dels fatimites d’Egipte— o aconseguiren el govern de determinades regions, com la dels idríssides del Marroc Els immans alides són considerats pels xiïtes com a hereus espirituals, religiosos i polítics de Mahoma

Inicià la dinastia Kara Yülük Osman 1378-1435 En les lluites de Tamerlà i Baiacet, els Ak Koyunlu afavoriren el primer El 1467 derrotaren els Kara Koyunlu i s’annexaren el seu territori Amb la derrota, l’any 1473, d’Uzun Hasan, el 1508, pel soldà otomà Mehmet II començà la davallada de la dinastia fins que fou anihilada, el 1508, pel xa safàvida Ismā'īl I Els Ak Koyunlu conservaren, però, alguns feus fins al 1524