Resultats de la cerca

Estudià violí amb M Covarrubias Des del 1854 exercí com a violinista en les orquestres de diversos teatres de Ciutat de Mèxic També fou violinista a la Collegiata de Guadalupe Més tard estudià composició amb Cenobio Paniagua i amb S Sanelli Bona part del seu corpus compositiu és format per obres religioses, d’estètica italianitzant També compongué sarsueles - Tribulaciones , De Ceuta a Marruecos , etc- i un abundant repertori de cançons El seu germà, Octaviano Valle, es dedicà així mateix a la composició, però no aconseguí la notorietat d’Antonio

Autor del palau del comte de San Simón 1852-54 i de l’església de sa Vileta 1853 Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia, projectat pel madrileny Isidro Velázquez, i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana Restaurà el casal de son Cigala i la casa de son Peretó Sorgit en el moment de crisi del neoclassicisme illustrat, fou influït pels corrents de l’eclecticisme romàntic de caire italianitzant, que conjugà amb elements de la tradició autòctona

Es formà a l’escolania de Montserrat, on tingué com a mestre de música Josep Anton Martí i, probablement, Benet Julià El 1763 entrà al monestir com a monjo Organista excellent, fou un improvisador molt hàbil i bon compositor Els últims anys de la seva vida fou mestre dels escolans Compongué molta música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d’orgue i orquestra misses, vespres, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes, lletanies, etc, i moltes obres per a tecla De tendència italianitzant, sobresurt per la seva tècnica, l’originalitat i l’expressivitat…

Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament italianitzant…

Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana , que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de…

Oscillant entre la vida joglaresca i una adscripció cortesana, treballà sovint per encàrrec d’altri, tocà tots els temes i totes les formes poètiques de l’època, i compongué, entre d’altres, cantigues, cançons d’escarni, planys i lloes a la Mare de Déu

Fou batejat a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 4 de febrer de 1727, rebent com a nom de fonts Genís Probablement arribà a l’Escolania de Montserrat entre el 1736 i el 1737, anys en què Benet Esteve n’era mestre Benet Julià fou condeixeble d’Antoni Soler El 1746 professà com a monjo amb el nom de Benet Molt probablement, el 1763 substituí interinament Josep Martí com a mestre de l’Escolania abans que Anselm Viola fos nomenat per al càrrec Malgrat l’escadussera mostra d’obres conservades, aquestes palesen una articulació intelligent de la polifonia d’estil antic,…

Des del 1544 collaborà sempre amb P Lescot Esculpí els baixos relleus del rerecor de Saint-Germain-l’Auxerrois El 1547 decorà la capella dels Montmorency a Écouen, fou nomenat escultor d’Enric II i feu els relleus de les Quatre estacions per a l’Hôtel Carnavalet El 1549 executà la Font dels Innocents i començà la decoració del Louvre, on feu els relleus de la façana i les quatre cariàtides de la Galeria dels Músics El 1550 decorà amb els Signes del Zodíac un saló de l’antiga casa de la ciutat de París El 1555 esculpí la Diana del castell d’Anet, avui al Louvre Fou un adaptador notable del…

Fou infant cantor a la catedral de Ciutat de Mèxic, on tingué com a mestres Antonio Salazar i J de Ydíaquez L’any 1708 era organista de la seu El seu talent musical fou reconegut pel duc de Linares, gran admirador de l’òpera italiana Al palau del duc, Zumaya estrenà la seva òpera en tres actes La partenope 1711, la primera òpera completa feta a l’Amèrica del Nord Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic el 1715, i el 1739 es traslladà a Oaxaca La seva producció musical comprèn música religiosa en llatí, com ara misses, himnes, lamentacions i càntics, i també en castellà…

Josep Ratés , escultor, collaborà amb Pere Serra al retaule major de Santa Maria del Mar i a l’execució d’una porta de marbre a la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona 1647 amb Joan Aldabó collaborà al retaule reliquiari de Sant Genís de Vilassar 1633 El seu fill Josep Ratés i Dalmau Barcelona s XVII — Madrid 1684, introductor del barroc italianitzant, es traslladà a Madrid vers el 1674 casat amb Teresa Elias, vídua de Josep de Xoriguera, s’associà amb el seu fillastre Josep Simó, amb qui executà 1674 el retaule de l’església madrilenya de Montserrat desaparegut el…