Resultats de la cerca
Es mostren 6254 resultats
Urbà IV
Cristianisme
Nom que adoptà Jacques Pantaléon en ésser elegit papa (1261-64).
Ardiaca de Lieja 1240 i bisbe de Verdun 1253, fou patriarca llatí de Jerusalem 1255 El 1262 s’oposà al casament de l’infant Pere, fill de Jaume I de Catalunya-Aragó, amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred i possible hereva, com en realitat ho fou, del regne de Sicília, i també volgué evitar el matrimoni entre la infanta Isabel, filla de Jaume I, i el príncep Felip l’Ardit
Sixt IV
Cristianisme
Nom que adoptà Francesco Della Rovere en ésser elegit papa (1471-84).
Essent franciscà, estudià a París, Bolonya i Pàdua i ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre general 1464 El seu pontificat, caracteritzat pel nepotisme, l’enfrontà amb Florència 1478, Nàpols 1482 i Venècia 1483 Atorgà la inquisició als Reis Catòlics per a tots els regnes peninsulars 1478 Després d’intervenir en la disputa entre dominicans i franciscans sobre la Immaculada Concepció , n'introduí la festa 1476 Encarregà la decoració de la capella anomenada des d’aleshores Sixtina Sense resultats en un nou intent de croada 1481, pogué sotmetre un ram de conciliarisme 1482
Sergi IV
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro dit Boccadiporco en esdevenir papa (1009-12).
Zelós i caritatiu, no pogué sostreure's al poder dels Crescenzi , que forniren els tres papes successius És considerat, sense gaire fonament, com el primer papa que canvià de nom en ésser elegit
Pau IV
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Pietro Carafa en esdevenir papa (1555-59).
Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits
Ōrmazd IV
Història
Sobirà sassànida de Pèrsia, successor de Cosroes I el Gran.
Malvist pels nobles per la seva tolerància amb els cristians i les classes populars, durant la guerra contra Bizanci 581-590 fou traït pel general rebel Bahrām Čobēn i condemnat a mort amb el consentiment del propi fill, Cosroes II
Anastasi IV
Cristianisme
Papa (Corrado; 1153-54).
Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta
Ammenemes IV
Història
Penúltim faraó de la dinastia XII (1798-1790 aC).
Fill d’Ammenemes III, exercí dos anys com a corregent seu 1798-1797 Amb ell s’inicià la decadència de la casa regnant, bé que la situació, tant interior com exterior, sembla haver estat substancialment la mateixa que en època del seu pare
Miquel IV
Història
Emperador d’Orient (1034-41).
Pujà al tron per voler de Zoe, l’emperadriu vídua de Romà III, que l’esposà el mateix dia que morí violentament l’emperador Home incapaç per a l’exercici de la política, deixà tots els afers de govern a mans del seu germà Joan, un eunuc El 1040 sufocà una revolta dels búlgars, però tornà greument malalt de l’expedició i morí al cap de poc temps en un convent
Ptolemeu IV
Història
Rei d’Egipte (221-205 aC).
Fill de Ptolemeu II i de Berenice Sotmès a la influència de favorits, amb el seu govern corrupte s’inicià la decadència de la dinastia Amb tot, derrotà Antíoc III de Síria a Ràfia 217 aC
Tuthmosis IV
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1425-1417 aC).
Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh