Resultats de la cerca

A París, féu pràctiques amb Le Corbusier 1931-36 El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la collaboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-Kaikan 1953-54…

Monjo zen, vers el 1440 ingressà al temple de Shokokuji, prop de Kyoto, on fou deixeble de Shubun , i posteriorment al d’Unkokuji, on restà la major part de la seva vida i del qual esdevingué principal En 1468-69 féu un viatge a la Xina que influí força en la seva obra posterior És el paisatgista japonès més important Caracteritzat pels dibuixos en línia negra, l’escola Suiboku, sota la seva direcció, té un període important de pintura en tinta negra sobre fons blanc La seva obra féu escola El paisatge de les quatre estacions pintat devers el 1486 és considerat la seva obra mestra

Prolífic i independent, realitzà una filmografia brillant de la qual hom pot destacar Shinku Chitai ‘Zona buida’, 1952 i Taiko no nai Machi ‘Carrer sense sol’, 1953, de tema social i sindical Altres films seus són Akai mizu ‘L’aigua roja’, 1963, Nippon Dorobo Monogatari ‘Història d’un lladre japonès’, 1965 i Kaidan botan doro ‘Faula de pioners i llanternes’, 1968

Realitzador d’efectes violents, combinà el realisme més descarnat amb un cert aire poètic El 1963 fou premiat a Canes per Harakiri Altres films seus són Magokoro ‘Sinceritat’, 1953, Ningen no joken ‘La condició humana’, 1959-61, de tres episodis, Kwaidan 1964, de quatre episodis, Nipon no seishun ‘Un japonès acabat’, 1968, Kaseki ‘Fòssil’, 1976, Moeru aki ‘Llum de tardor’, 1979, Tokyo saiban ‘El procés de Tòquio’, 1983, Shokutaku no nai ie ‘Taula buida’, 1985

El 1959 es graduà en dret i amplià estudis als EUA Des del 1961 treballà per al ministeri d’afers estrangers i formà part del cos diplomàtic japonès Entre altres càrrecs, fou conseller de l’ambaixada japonesa als EUA 1977-80, director per a l’ajut a l’estranger i la cooperació al ministeri d’afers estrangers 1980-82 i 1988-90, i cònsol general a Hong Kong 1985-88, director general de l’oficina per a les relacions amb els EUA 1990-92, viceministre d’afers estrangers 1992-94, ambaixador a França 1994-99 i president del Comitè del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO  1998-99 El…

Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca

Actor molt expressiu, féu un gran ús dels recursos mímics del teatre tradicional japonès Conegut sobretot per les seves interpretacions en el paper de samurai, en 1948-65 treballà molt vinculat a Akira Kurosawa, a les ordres del qual actuà en una vintena de films Rashō-mon 1950, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1957, Kakushi toridenosan akunin ‘La fortalesa amagada’, 1959, Yojimbo 1961, Akahige ‘Barba-roja’, 1965 per aquestes dues darreres pellícules fou premiat al festival de Venècia També treballà amb d’altres directors com Masaki…

Estudià belles arts a la Universitat de Tòquio, però en conèixer l’obra de Le Corbusier es dedicà al disseny En 1940-42 treballà amb la dissenyadora Charlotte Perriand, aleshores contractada com a assessora per a la cambra de comerç del Japó El 1952 fundà l’Institut de Disseny Industrial Yanagi, i el 1954 llançà la seva creació més coneguda, el tamboret papallona , de seient lleugerament corbat i amb el qual guanyà la medalla d’or de la Triennal de Milà Aplicà les seves idees, basades en la simplicitat de l’art tradicional japonès, a una gran diversitat d’objectes quotidians, des…

Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride no…

Després de graduar-se a l’Escola de Belles Arts de Tòquio, exercí com a crític musical i de teatre Del 1925 al 1934 fou l’encarregat de programes musicals de l’emissora NHK Viatjà per tot el país recollint la música popular, de la qual efectuà enregistraments i transcripcions Com a resultat d’aquesta important tasca publicà, el 1944, l' Antologia del Folklore Japonès L’any 1949 ingressà com a professor a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio, càrrec que exercí fins el 1957 Rebé diversos premis i distincions per la seva obra, un d’ells del Ministeri d’Educació, el 1952…