Resultats de la cerca

Membre del Motonàutic Club Amposta, l’any 1998 debutà i guanyà la Copa del Rei en categoria superstock 1200 Fou campió d’Espanya de raids 1999 i campió d’Espanya de circuit 2000, i aconseguí fins a nou vegades el Campionat d’Espanya en diferents modalitats Formà part de la selecció estatal i participà en diverses competicions internacionals També guanyà el Campionat d’Europa de runabout superstock 2008 i obtingué la tercera plaça en el Campionat del Món en circuit 2001

Començà a arbitrar el 1976 El 1983 debutà en la màxima categoria estatal i assolí la condició d’àrbitre internacional el 1990 Excepte durant un petit parèntesi de dos anys 1985-87 en la primera divisió B, dirigí més de 600 partits de l’ACB fins a la seva retirada, ben entrada la primera dècada del segle XXI

Catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Sevilla 1922 i Madrid 1926, creador de l’institut i fundació que duu el seu nom i de la clínica de la Concepción de Madrid 1955 Fou una de les primeres autoritats en medicina interna a l’Estat espanyol, i n'impulsà diferents especialitats President de diverses associacions internacionals de medicina interna i d’allergologia, escriví un gran nombre d’articles i llibres Lecciones de clínica médica, Enfermedades del intestino delgado i El médico explorando a su enfermo , etc Fou fundador i director de la Revista clínica española i del Boletín…

Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad  i La Prensa , fou redactor en cap de la revista Cinema  1946-48 i collaborà a El cine americano  1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre , 1950, Enrique Gómez Dulce nombre , 1951, Antonio Román La forastera , 1951 i,…

Estudià piano amb J Castillo a Guatemala A Santiago de Xile realitzà estudis d’humanitats 1930-33 i posteriorment anà a Brusselles, on estudià piano, harmonia, contrapunt, anàlisi musical i musicologia 1933-36 De tornada a Mèxic, el 1937, hi estudià direcció d’orquestra amb S Revueltas Fou professor de teoria musical al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic 1942-65 i a l’Escola d’Arts de Villahermosa 1965-68 En el seu treball destaca l’ús de la música folklòrica del seu país A més, fou un dels primers compositors mexicans dedicats a la música electrònica i la música concreta Escriví música…

Estudià al Conservatori de Música de Madrid Durant la seva carrera musical fou nomenat director de l’Orquestra de l’Exèrcit 1921 Posteriorment fundà l’Orquestra Simfònica de Logronyo 1931, la direcció de la qual compaginà des del 1933 amb la de l’Orquestra de Santa Cecília de Pamplona Dirigí també l’Orquestra Simfònica de Madrid i l’Orquestra Filharmònica de Madrid La seva obra s’inscriu dins un nacionalisme musical amb referències postromàntiques cal esmentar-ne l' Obertura Pastoral 1921, el poema simfònic Díptico ibérico 1932 i l’obra escènica Loa póstuma a una tonadillera del s XVIII 1950

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i després els amplià al Mozarteum de Salzburg Debutà molt aviat, en un recital a Alemanya, i desenvolupà una intensa carrera en països germànics Ha actuat amb molt d’èxit en sales de concert d’Alemanya, Àustria, França i Espanya i s’ha especialitzat en la interpretació del lied romàntic alemany Ha fet igualment incursions en el terreny de l’oratori, especialment en l’obra de JS Bach, i se l’ha considerat també especialista en la interpretació de la música vocal de WA Mozart

Estudià al Colegio Real de Madrid i el 1784 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella en substitució de l’italià Buono Chiodi, càrrec que ocupà fins a la seva mort Deixà una extensa producció de més de 500 misses, salms i motets, la majoria conservats en acurades enquadernacions fetes en vida de l’autor i que es poden trobar a l’arxiu de la catedral de Santiago El seu llenguatge, refinat i elegant, evolucionà des del Barroc tardà fins al Classicisme La qualitat i amplitud de la plantilla de músics que reuní a la capella catedralícia li oferí la possibilitat d’…

Especialitzat en velocitat, fou tres vegades campió d’Espanya de 100 m 1976, 1980, 1982 i una vegada de 200 m 1981 També fou campió de Catalunya de 100 m 1979 i de 200 m 1973, 1979 Disputà els relleus curts en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en els Jocs Mediterranis 1975 També disputà els 100 m en el Campionat d’Europa 1974 i els 60 m en el Campionat d’Europa en pista coberta 1975 Establí el primer rècord d’Espanya de 100 m amb cronometratge electrònic 1975 i els rècords catalans de 200 m 1981 i de 4 × 400 m amb l’equip del FC Barcelona…

Fou campiona d’Espanya jove en les modalitats de balls llatins i estàndard 2003, i en deu balls i estàndard 2004, així com de Catalunya en deu balls 2005, sempre amb la seva parella Edgar Marcos Posteriorment, ha fet parella amb Javier Fernández Valiño