Resultats de la cerca

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i…

Segon fill viu de Wolfgang Amadeus Mozart i Constanze Weber  —el gran  Karl 1784-1858, deixà els estudis de música i esdevingué funcionari—, nasqué pocs mesos abans de la mort del seu pare Realitzà una estimable carrera com a músic Rebé la primera formació musical a Praga, de mans de FX Niemetschek, un dels biògrafs del seu pare Més tard, a Viena, tingué com a mestres els professors més importants de la ciutat JN Hummel, GJ Vogler, JG Albrechtsberger i A Salieri Després de realitzar diverses gires com a pianista, s’installà a la ciutat de Lemberg, ara L’viv Ucraïna, on es guanyà…

D’origen humil, rebé la primera educació musical a Laon, probablement a càrrec del seu oncle, un músic local Fou organista a Saint-Merry París des del 1664 i organista del rei des del 1678 En la seva època assolí un èxit considerable com a compositor, com ho palesen les nombroses reimpressions de les seves obres per a clavicèmbal També fou molt conegut pel seu coneixement i pràctica de l’art de l’orgueneria Fou així mateix un prestigiós i influent professor d’orgue, que tingué com a deixebles N de Grigny, F Dagincour i JN Geoffroy De la seva producció musical es conserven un…

Començà a estudiar piano amb el seu pare, el pianista i compositor François-Joseph Hérold, i a l’edat de set anys ja havia fet les seves primeres composicions El 1806 entrà al Conservatori de París, on estudià amb L Adam piano, R Kreutzer violí, CS Catel harmonia i E Méhul composició El 1812 interpretà el seu Concert per a piano al Théâtre Italien, i guanyà el Premi de Roma amb la cantata La duchesse de La Vallière La seva estada a Roma s’escurçà per raons de salut, i es traslladà a Nàpols, on compongué la primera òpera, La gioventù di Enrico V 1815 De tornada a París viatjà per Àustria, on…

Nascut en una família amb tradició musical, aviat inicià els estudis de trompeta De seguida tocà en marching bands , grups de jazz i de funk , i orquestres clàssiques A divuit anys es dirigí a Nova York, on estudià a la Juilliard School El 1980 entrà en The Jazz Messengers d’Art Blakey, i dos anys després edità el primer disc amb el seu nom Posteriorment formà el seu propi grup, que esdevingué un dels més importants dels anys vuitanta Alhora enregistrà concerts de trompeta de J Haydn, JN Hummel i d’altres, que li valgueren un Grammy El 1987 establí un programa de jazz al Lincoln…

Fill d’Adolph Martin Schlesinger, editor berlinès, serví a l’exèrcit prussià 1814-15 i després ingressà a l’empresa paterna Pels volts del 1819 arribà a París i el 1821 inicià el seu propi negoci Entre les seves publicacions més notables hi ha nombroses adaptacions per a veu i piano d’òperes de diversos autors, com WA Mozart, G Meyerbeer, F Halévy, A Adam o G Donizetti També edità una gran quantitat de música instrumental, com ara obres per a piano de CM von Weber, JN Hummel i I Mos cheles, a més de composicions de cambra i per a piano de L van Beethoven Cap al final dels anys vint i el…

Nas cut en el si d’una família de músics, estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de K Gerock orgue i de JN David composició En 1952-55 es formà com a director de cor a la Musikhochschule de Stuttgart al costat de H Grischkat, i amplià els seus coneixements a Roma i Siena El 1954 fundà un cor d’estudiants, el Gächinger Kantorei, posteriorment professionalitzat i amb el qual ha realitzat diverses gires internacionals Del 1963 al 1966 treballà a Berlín com a director de cor de l’Spandauer Kantorei i com a professor a l’Spandau Kirchenmusikschule El 1965 es feu càrrec de la…

Fou estrenada el 1805 a Viena amb el títol de Leonore , i fou reformada el 1806 i el 1814 Cant a l’humanitarisme i a l’amor conjugal, Beethoven la volgué oposar a la frivolitat habitual dels llibrets d’òpera Poc apreciada al segle XIX, al segle XX entrà al repertori habitual de tots els teatres d’òpera

Estudià violí a la cort de Kassel amb J Heuzé i composició amb JK Rodewald Aviat esdevingué violinista i violista de Frederic II de Kassel Al final del 1785 marxà a Göttingen com a primer violí de l’acadèmia que dirigia JN Forkel deu anys després es traslladà a Frankfurt i posteriorment a Dessau, fins que el 1803 s’establí definitivament a Ludwigslust, on actuà com a ajudant de director de l’orquestra del teatre, de la qual més tard fou titular, i on fou mestre de capella Al seu temps gaudí de gran anomenada com a violinista solista, essent convidat en ocasions per a oferir…

Es tenen poques dades sobre la seva biografia Diverses fonts afirmen que fou alumne de JS Bach i també del seu fill gran, WF Bach Segons JN Forkel, JS Bach compongué per a ell les famoses Variacions Goldberg 1741, obra de referència dins la música per a clavicèmbal Aquest fet, però, ha estat sovint posat en dubte El 1751 succeí G Gebel en qualitat de músic de cambra de la capella del comte H von Brühl, al servei del qual es mantingué fins a la seva prematura mort A més d’un reconegut virtuosisme al clavicèmbal, compongué dues cantates per a cor i orquestra, sonates, concerts i…