Resultats de la cerca

Excellent guionista durant els anys quaranta — A Guy Named Joe 1943, 30 Seconds Over Tokyo 1944, etc—, sofrí les conseqüències del maccarthisme El 1957 li fou concedit un Oscar per The Brave One , que presentà amb pseudònim, i cap als anys seixanta reaparegué públicament amb els guions de Spartacus 1960, Exodus 1961 i Lonely Are the Brave 1962, entre d’altres Posteriorment realitzà Johnny Got his Gun 1971, basat en la seva pròpia novella escrita el 1939

És la història d’un infant abandonat al mig d’Àfrica per mort dels seus pares i criat per un gorilla femella En successives continuacions es narren diferents aventures, juntament amb la seva companya Jane i la mona Cheetah Però la sèrie assolí l’èxit total quan fou portada al cinema, sobretot per la creació personal d’algun actor determinat, com, per exemple, Buster Crabbe, Lex Barker i especialment Johnny Weissmuller del 1933 al 1946 En historieta illustrada fou popularitzat per Burne Hoghart

És un dels músics més importants del jazz dels inicis A dotze anys començà a tocar amb les incipients bandes de jazz de la ciutat El 1919 actuà per Europa amb la Southern Syncopated Orchestra i fou considerat un gran mestre del clarinet Després, el saxòfon soprano es convertí en el seu instrument principal Influí en Johnny Hodges i, indirectament, en Duke Ellington Desenvolupà una carrera molt independent Els últims anys de la seva vida visqué a França, on tingué un gran èxit popular

De la ràdio, teatre i televisió passà al cinema, on el 1947 realitzà el seu primer film They Live by Night , on ja apareixen els tipus de personatges marginats, constants en totes les seves pellícules Knock on Any Door 1948, Johnny Guitar 1953, Rebel Without a Cause 1955, The True Story of Jesse James 1956, The Savage Innocents 1959 Amb King of Kings 1960, 55 Days at Peking 1962, un episodi de film Wet Dreams 1973 i la corealització, amb WWenders, de Lightning Over Water 1980 donà per finalitzada la seva carrera de director cinematogràfic

La primera edició se celebrà del 20 al 24 de març de 1984, amb direcció artística de Tortell Poltrona i gerència de Francesc Castellanos Considerat el més prestigiós del món en la seva especialitat, hi han actuat tant joves promeses com indiscutibles primeres figures nacionals Rogelio Rivel, Totó , Xàpertons, Dr Soler, Marcel Gros, La Puça, Claret Clown, Tortell Poltrona i internacionals Jango Edwards , Dimitri , Avner, Courtemanche, I Colombaioni, Les Luthiers, Johnny Melville, Leo Bassi, Hot & Neon, Les Nouveaux Nez, Buffo, Extra Nix, Laura Herst, Les Macloma, entre molts…

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in…

El mot salsa s’ha utilitzat també com a terme comercial per a designar el son modernitzat que els cubans i porto-riquenys desenvoluparen a Nova York És una amalgama d’estils de ball que, al voltant del son cubà, aplega rumba, guaguancó , mambo, txa-txa-txa, bolero, guajira , guaracha , boogaloo , bomba i plena de Puerto Rico, la cumbia de Venezuela, el merengue dominicà i influències del jazz i el rock La paraula fou popularitzada per Jerry Masucci i Johnny Pacheco a través de l’orquestra i la discogràfica Fania, que fundaren el 1964 També han destacat fent salsa Benny Moré,…

Entrà en el cinema de manera casual per mitjà del director Frank Borzage, que la conegué a Dublín i li donà un paper a Song O'My Heart 1930 Un cop a Hollywood, a més de desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica, al costat dels germans Marx — A Day at the Races 1937, de SWood— o sota la direcció de Tod Browning a The Devil-Doll 1936, també treballà al teatre i a la ràdio Però fou coneguda sobretot per haver interpretat en sis pellícules el paper de Jane, la companya de Tarzan, al costat de Johnny Weissmuller Casada amb el director John Farrow, un dels seus set fills és l’…

Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres,…

Visqué a Nova York des dels sis anys, i aprengué el trombó i després la corneta Des del 1920 actuà professionalment amb Mamie Smith i d’altres, i el 1923 entrà als Washingtonians, que al cap de poc es convertiren en la Duke Ellington Orchestra Hagué d’abandonar Ellington el 1929, i durant els seus últims anys de vida treballà amb Noble Sissle i Zutty Singleton Miley, que havia estat influït per Joe King Oliver i Johnny Dunn, posseïa una profunda expressivitat i desenvolupà la interpretació amb sordina wa-wa Contribuí a la creació de l’estil i el so de l’orquestra de Duke Ellington quasi tant…