Resultats de la cerca

De poesia pura i de formes impecables, no negà la seva admiració envers Juan Ramón Jiménez ni la seva influència des del seu primer recull La forma de su huida 1939 replantejà els grans temes metafísics Rosa de agua 1941-48, La doncella de agua 1948, Soledades 1949 i 1954 i Obras Completas 1954

De molt jove començà a collaborar en diaris i revistes Membre de l’Alianza Liberadora, fou diputat del Partit Comunista 1945-47 Fou empresonat i visqué a l’exili entre el 1947 i el 1955, que retornà al Brasil i abandonà la militància política Les seves primeres novelles, de denúncia social, s’inscriuen dins el “realisme socialista” Entre el 1935 i el 1937 publicà la trilogia Os subterrâneos da Liberdade i O cavaleiro da Esperança , biografia del dirigent comunista LCPrestes Amb Jubiadá 1935 inicià un procés de preocupació estilística i de desplegament de la fantasia que l’acostà a posicions…

A Lisboa dirigí un gran taller on treballaren els artistes més anomenats del país, però no és coneguda cap obra d’ell amb seguretat Possiblement és autor de les pintures del deambulatori dels templers a Tomar ~1515, amb influència flamenca

Introduí a Castella l’estil goticoflamenc Són obres seves el Retaule de la Mare de Déu de Villasandino , el Retaule de Sant Jeroni de la Mejorada Museo Provincial, Valladolid i el Retaule de la Mare de Déu de l’església de l’Hospital de Buitrago coll de l’Infantado, amb els retrats del marquès de Santillana i la seva muller com a donants

Periodista i diplomàtic, fou secretari de Pablo Neruda a París i participà en el govern de Salvador Allende El 1973 s’exilià a Barcelona, on treballà a l’Editorial Seix i Barral, i es dedicà a la literatura i al periodisme El 1978 tornà a Xile, on fou un dels fundadors, i posteriorment, president del Comité de Defensa de la Libertad de Expresión El 1988 participà en la fundació del moviment polític Independientes por el Consenso Democrático​ Fou ambaixador a la UNESCO 1994-96 i a París 2010 L’any 2010 li fou concedida la nacionalitat espanyola És autor dels llibres de contes  El patio 1952,…

Competí representant el Gimnàs Pac Dom de Mollet del Vallès Assolí la tercera posició al Campionat d’Espanya d’aixecament de banca 2006 Es proclamà campió de Catalunya d’aixecament de banca en la categoria de menys de 82,5 kg 2010 També fou dues vegades subcampió de Catalunya sènior d’aixecament de banca 2006, 2008 El 2011 es desvinculà de la Federació Catalana de Físic Culturisme FCF i s’afilià a l’Associació Espanyola de Powerlifting

Estudià al Conservatorio Nacional de Música i Declamació de la ciutat de Guatemala El 1955 anà a París per estudiar piano amb Blanche B de Geraldi i L Geraldi Bascourret, composició amb T Aubin i direcció d’orquestra amb Jean Fournet a l’Escola Normal Superior de Música El 1965 rebé una beca per a estudiar durant dos anys a l’Instituto Di Tella de Buenos Aires amb A Ginastera, I Xenakis i F von Reishenbach, entre d’altres El 1972 fou director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional Destaquen de la seva obra la Sinfonía Coreográfica 1965, el poema simfònic David y Betsabé 1954-55, els…

Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou jutjat 1984-85…

Cursà estudis a Ginebra, viatjà per la península Ibèrica i, a Madrid 1919, se sentí atret per l’ultraisme, que dugué a Buenos Aires 1921 Amic de la controvèrsia, fundà, amb Macedonio Fernández, Proa 1922, revista oberta a tota ideologia, i collaborà a Martín Fierro , Nosotros , Valoraciones i especialment a Sur i al suplement del diari La Prensa Havent signat un manifest contra la dictadura de Perón 1946, aquest, com a resposta, el nomenà inspector d’aviram als mercats de Buenos Aires, càrrec que ell dimití D’aquesta època són notables les antologies fetes en collaboració amb Silvina…

Conegut com Perico , jugà principalment en la posició d’ala Debutà a la divisió d’honor amb l’Industrias García Al final de la dècada de 1990, fitxà pel Futbol Club Barcelona, a divisió de plata, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà a l’Ourense Futbol Sala 2001-02, al Futbol Sala Gavà 2002-03, al Gasifred d’Eivissa 2003-04, al Manresa Futbol Sala 2004-07 i a L’Hospitalet Bellsport 2007-08 Es retirà a les files del Manresa a mitjan temporada 2008-09