Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric,…
generador

generador dinamoelèctric
Electrònica i informàtica
Màquina, aparell o dispositiu que produeix energia elèctrica amb una tensió (o un corrent) d’unes característiques determinades.
Dins els diversos tipus de generadors, els més corrents són els dinamoelèctrics, emprats per a la producció industrial d’electricitat, que són màquines elèctriques que transformen l’energia mecànica en elèctrica per a corrent altern és emprat l'alternador, i per a corrent continu, la dinamo Els generadors electroquímics piles i acumuladors tenen un ús molt més restringit Els generadors electroestàtics , desenvolupats a partir de l'electròfor de Volta, produeixen electricitat per inducció electroestàtica els més coneguts són les màquines electroestàtiques rotatives de Ramsden, Kelvin…
Nicolas Léonard Sadi Carnot
Física
Història
Militar
Físic francès, enginyer i oficial de l’armada, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’…
marató
Atletisme
Esport
Prova atlètica que consisteix en la disputa d’una cursa de fons per un recorregut asfaltat sobre una distància de 42,195 km.
Fou introduïda en els Jocs Olímpics del 1896, tot i que la distància moderna de les maratons s’establí en els Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City El nom fa allusió a la cursa que, segons la tradició, feu un soldat atenès fins a Atenes —que caigué mort immediatament després d’haver acomplert la seva missió— per a anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa en la batalla que havia tingut lloc a Marató A Catalunya, el 30 de gener de 1910 se celebrà la primera marató de l’Estat espanyol Tingué lloc al velòdrom…
,
pont
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements físics (resistències, impedàncies o capacitats) distribuïts en quatre braços que formen un circuit tancat, alimentats elèctricament entre dos nusos diagonalment oposats i que tenen connectat un detector de corrent entre els altres dos.
Els ponts són utilitzats per a determinar el valor d’un dels elements quan són coneguts els dels altres que el constitueixen Per això, hom fa variar el valor d’un d’ells fins a aconseguir que el detector de corrent doni senyal nul pel fet de trobar-se els seus extrems a igual potencial i fase, i aleshores hom diu que el pont està en equilibri Si la mesura és feta sense que el pont estigui en equilibri, cal que el detector de corrent estigui convenientment calibrat Els ponts emprats per a la mesura de resistències pures són alimentats amb corrent continu, però els que han de…
temperatura absoluta
Física
Temperatura mesurada en l’escala Kelvin, les unitats de la qual són els kelvins.
edat
Geologia
Temps transcorregut des de la formació d’un material o un relleu determinats.
Hom empra normalment el concepte d' edat relativa , el qual consisteix simplement a afirmar que un estrat, una formació, un fòssil o una roca són més antics o més moderns que uns altres El concepte d’edat relativa es basa fonamentalment en dos principis el de la superposició dels estrats estratigrafia i el de l’evolució orgànica A la pràctica, hom la determina pels fòssils trobats en un estrat o una formació determinats segons l’estat evolutiu en què són, l’estrat o formació és més o menys antic o modern Però hom ha intentat també d’establir l’edat absoluta de la Terra i de les seves…
Magnituds i unitats més comunes en astronomia
Mesurar ha estat un dels objectius de l’astronomia des de les primeres civilitzacions, si bé les enormes distàncies i la manca de referències estàndard han fet molt difícil la tasca d’estimar les distàncies interestellars, i encara més, les antigalàctiques Per això és útil fer aquí una breu introducció al sistema d’unitats emprades en astronomia Per mesurar distàncies astronòmiques, habitualment es pren com a unitat aquella que separa la Terra del Sol i que s’anomena unitat astronòmica UA Una altra unitat de longitud emprada en astronomia és l’ any llum al, que equival a la distància…
galvanòmetre

Esquema d’un galvanòmetre de quadre mòbil
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar corrents elèctrics o per a detectar-los.
El galvanòmetre de bobina o de quadre mòbil , molt corrent, és constituït essencialment per una bobina quadrangular penjada d’un fil de torsió que li proporciona el parell recuperador La bobina és situada entre els pols d’un imant permanent, de manera que, en passar per la bobina el corrent a mesurar, aquesta gira, però per efecte de la torsió del fil arriba a una posició d’equilibri que depèn del corrent El fil de torsió porta solidària una agulla o un mirallet que reflecteix un raig de llum que indica la intensitat del corrent sobre una escala graduada Aquest galvanòmetre,…
estructura de Weaire-Phelan

D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats