Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Eduard Manchón i Molina

Eduard Manchón i Molina
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues 1952 i 1953, una Copa Llatina 1952 i quatre Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953 i 1957, a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora , César , László Kubala…
,
Josep Gonzalvo Falcón
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Gonzalvo II, formà part d’una nissaga de germans futbolistes (Juli i Marià Gonzalvo).
Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta 1941-43 De retorn a Catalunya jugà una temporada 1943-44 amb el Sabadell a primera divisió En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50 Jugava de mig volant i també de lateral esquerre Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949, una de la Copa Llatina 1949, una de la Copa d’Or 1945 i una altra de la Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment, jugà al Saragossa 1950-54 Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món del Brasil…
Fernando Daucik Foufer

Fernando Daucik Foufer
Arxiu FC barcelona / J.A. Saenz
Futbol
Futbolista i entrenador.
Jugà en la posició de defensa al SK Bratislava i al SK Slavia de Praga, i fou internacional amb la selecció de Txecoslovàquia en la Copa del Món 1938 Un cop retirat, destacà com a entrenador Arribà al FC Barcelona el 1950 de la mà de László Kubala, després d’entrenar l’Hungaria A les seves ordres, el FC Barcelona visqué una de les etapes més reeixides Guanyà tres Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953, dues Lligues espanyoles 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i un Trofeu Martini Rossi 1952 Fou conegut com el Barça de les Cinc Copes pels cinc títols del…
Estanislau Basora i Brunet
Estanislau Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57 Aquests anys…
,
Ricard Cabot i Montalt
Periodisme
Futbol
Comunicació
Dret
Advocat i promotor i publicista esportiu.
Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…
,
Gustau Biosca i Pagès

Gustau Biosca
© Fototeca.cat
Futbol
Jugador de futbol.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Començà jugant a l’equip d’afeccionats 1945-47, fou cedit al Moià 1947-48 i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial 1948-50 S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes Una greu lesió 1957 interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà Jugà 187…
,
Zoltán Czibor Suhai

Zoltán Czibor Suhai
NET EC
Futbol
Futbolista.
Considerat un dels grans extrems esquerres de la història del futbol, formà part de l’època d’or de la selecció hongaresa i del Barça del final dels anys cinquanta Jugà en diversos clubs del seu país, entre els quals hi ha el Budapest Honved 1952-56 Exiliat arran de la revolució hongaresa del 1956, patí una sanció de dos anys de la FIFA i el 1958, juntament amb Kocsis, fitxà pel FC Barcelona Hi romangué tres temporades, coincidí amb Kubala i visqué la gran etapa d’Helenio Herrera Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1960, torneig en què marcà dos gols en la final…
cinema i esport

El director cinematogràfic Fructuós Gelabert (a la dreta) uní cinema i esport i dirigí pel·lícules de temàtica automobilística
Enciclopèdia Catalana
Cinematografia
Esport general
Malgrat que la projecció pública realitzada el 28 de desembre de 1895 pels germans Lumière en el cafè Indien parisenc es considera l’inici de la cinematografia, la gènesi del cinema és anterior i la base molt més il·lustrada que els barracons on es va popularitzar.
D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…
Jordi Banacolocha

Jordi Banacolocha (dreta) en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha Nissaga de poder 1996, Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04, El cor de la ciutat 2004-05, Ventdelplà 2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…
Manuel Ibáñez i Escofet
Manuel Ibáñez i Escofet
© Fototeca.cat
Periodisme
Cristianisme
Esport general
Periodista.
Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’ El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’ El Correo Catalán, del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia , projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum Apartir del 1968, dirigí Tele-exprés i el convertí en un mitjà viu, que tractava dels problemes del país El 1976 s’incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts En l’àmbit de l’…
, , ,