Resultats de la cerca

El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals, des de la polifonia medieval fins a les composicions del segle XX, amb un especial interès pels compositors catalans contemporanis Ha actuat a diversos països europeus i ha intervingut freqüentment en concerts simfonicocorals, en festivals internacionals i en cerimònies destacades com la inauguració de l’Auditorio Nacional de Madrid o els actes d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona Hi han collaborat directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Haltey o Antoni Ros i Marbà, entre d’altres La Coral Càrmina és,…

Rebé la primera formació musical al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on estudià piano amb Glòria Peig Posteriorment es perfeccionà amb Benet Casablancas, Josep Soler i Salvador Mas, que el formà com a director d’orquestra, mentre treballava la direcció coral amb diversos mestres, entre els quals destaquen Manuel Cabero, Pierre Cao, László Heltay i Eric Ericson Tot i que es dedica també a la composició i a la pedagogia, la seva tasca principal és la direcció coral Regularment ha estat al capdavant de diversos cors catalans, i de manera ocasional, d’alguna orquestra de cambra, com…

Vicenzo Agnetti hi està molt vinculat des dels seus inicis A més de l’italià, els texts es publiquen també en altres idiomes Pretén contrarestar Il Gesto , publicació del Gruppo Nucleare El primer número, coordinat per Castellani i Manzoni, inclogué texts de Vicenzo Agnetti, Bruno Alfieri, Guido Balla, Gillo Dorfles, Albino Galvano, Carl Laszlo i Yoshiaki Tono, i reproduí obres d’Yves Klein, Jasper Johns i Rauschenberg Arran de l’exposició “La Nuova Conzezione Artistica” a la galeria Azimuth de Milà al principi del 1960, es publicà el segon i darrer número de la revista, dedicat a l’exposició…

Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual  jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues 1952 i 1953, una Copa Llatina 1952 i quatre Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953 i 1957, a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora , César , László…

Aviat destacà pel seu alt nivell i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Masses Corals de Sagunt Ha collaborat amb orquestres de renom com l’Orquestra Ciutat de Barcelona o l’English Chamber Orchestra El seu repertori és força variat i comprèn un ampli espectre estilístic que inclou obres simfonicocorals de grans compositors dels segles XIX i XX Des de la seva fundació ha estat dirigida per Leo Massó 1961-73, Oriol Ponsa 1973-78, Edmon Colomer 1978-81,  Josep Prats 1981-2021 i Montserrat Meneses des del 2021 També ha estat dirigida puntualment per mestres com László Heltay, Pierre Cao…

Jugà en la posició de defensa al SK Bratislava i al SK Slavia de Praga, i fou internacional amb la selecció de Txecoslovàquia en la Copa del Món 1938 Un cop retirat, destacà com a entrenador Arribà al FC Barcelona el 1950 de la mà de László Kubala, després d’entrenar l’Hungaria A les seves ordres, el FC Barcelona visqué una de les etapes més reeixides Guanyà tres Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953, dues Lligues espanyoles 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i un Trofeu Martini Rossi 1952 Fou conegut com el Barça de les Cinc Copes pels cinc títols del 1952…

Vida i obra Fill de Magí Verdaguer i Callís i germà de Màrius Verdaguer i Travesí Conegut com “don Xim”, fou professor de llengües i publicà mètodes d’estudi de l’anglès i del francès Escriví diversos articles a La Nostra Terra  i Almanac de les Lletres , que són, gràcies a l’humorisme i al rebuig dels tòpics postromantics i avantguardistes, una de les mostres més brillants de la prosa mallorquina d’abans del 1936 Autor d’una obra escrita majoritàriament en castellà, publicà Dues històries ferestes 1950, que, premiada als Jocs Florals de Perpinyà, inclou dues narracions humorístiques plenes…

Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57…

Estudià direcció a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, en l’orquestra de la qual s’inicià el 1996 Amplià estudis amb Colin Davis i Helmut Rilling, entre d’altres El 1997 dirigí els BBC Singers, la Bach-Collegium Orchestra i els Gächinger Kantorei al Festival Internacional Europäisches Musikfest de Stuttgart, i també la BBC Symphony Orchestra El 1998 participà en el Festival de Música Contemporània ISCM World Music Days de Manchester, dirigí el Concerto per a orquestra de Béla Bartók al Barbican Hall de Londres i començà un període de vinculació amb la Bournemouth Symphony…

Nascut en la pobresa, el seu pare, comunista convençut, morí assassinat el 1944, i ell s’afilià a les Joventuts Comunistes de molt jove En 1950-54, becat, estudià comptabilitat a la Unió Soviètica Al seu retorn, començà a treballar al Ministeri de Finances fins el 1959, que esdevingué agregat de l’ambaixada hongaresa a Sofia Des d’aquest any, ocupà càrrecs diplomàtics i en la secció d’afers estrangers del Comitè Central del Partit Comunista Hongarès El 1985 fou nomenat vice-primer ministre d’Afers Estrangers, i al maig del 1989, ministre d’Afers Estrangers del govern de Miklós Németh Des d’…