Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Els ascolíquens
Els ascolíquens són una classe de líquens caracteritzada per la producció d'ascs similars als que produeixen els ascomicets Els ascolíquens constitueixen el 96% dels líquens
Els fongs liquenificats: el tipus d’organització liquen
Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…
Les candelariàcies
Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i…
tal·lus
Botànica
Cos vegetatiu no diferenciat en arrel, tija o fulles, i format per teixits poc diferenciats.
Tenen tallus les algues, els fongs, els líquens i els briòfits
carpogoni
Anatomia vegetal
Oocist de les rodofícies format per una cèl·lula única, cònica, prolongada en un llarg pèl o tricògina que contacta sempre amb el medi ( tricogàmia
).
Probablement és homòleg de l’ascogoni dels fongs i dels líquens
criptogàmia
Botànica
Part de la botànica que tracta de les plantes criptògames.
Hom la subdivideix en ficologia, briologia, micologia i liquenologia, disciplines que estudien les algues, els briòfits, els fongs i els líquens, respectivament
saxícola
Geobotànica
Dit de la vegetació que viu sobre la superfície de les roques; rupícola.
Els vegetals saxícoles són colonitzadors d’esquerdes, enderrocs i runes, on creixen sobre la mateixa roca En són un bon exemple els líquens
ascòspora
Botànica
Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc.
Les ascòspores són sempre de mida relativament grossa i, típicament, són ellíptiques i hialines Poden esdevenir pluricellulars, brunes i de formes variades especialment entre els líquens
indicador ecològic
Ecologia
Organisme la presència del qual indica l’existència d’unes condicions determinades de clima, sòl, temperatura, pol·lució, etc, d’una regió o hàbitat.
Així, la presència de líquens indica absència de pollució per òxids sulfurosos l’estat de les fulles dels gladiols indica la presència i fins la concentració de fluorurs, etc