Les candelariàcies

Les candelariel·les són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta. L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina, que sovint envaeix altres líquens.

Xavier Llimona

Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tal·lus crustaci o poc visible (Candelariella) o finament foliaci (Candelaria), de color groc d’ou (com els apotecis) per pigments derivats de l’àcid pulvínic. El tal·lus i els apotecis, que són en general lecanorins, presenten una estructura paraplectenquimàtica. Els ascs tenen un gran tolus amb un cos axial amplament cupuliforme, i porten 8 o més espores unicel·lulars o bicel·lulars, hialines.

Candelariella, comprèn unes 30 espècies, de tal·lus granulós o poc diferenciat, a vegades lobulat, insensible o poc sensible (K+ rosa) a la potassa i, per tant, ben distingible d’algunes Caloplaca grogues, a les quals es pot assemblar, però que són K+ porpra. Algunes espècies presenten una clara tendència a envair altres líquens. Aquest és el cas de l’espècie més freqüent, C. vitellina, de tal·lus K+ rosat, granulós, polimorf, que viu sobre roques silícies des de la costa als Pirineus. També pot envair substrats vegetals molt estables com el pi negre (Pinus uncinata) i el ginebre (Juniperus communis). Amb un tal·lus finament granulós o pulverulent, K−, amb apotecis mal desenvolupats o gens, tenim C. xanthostigma, que viu preferentment sobre arbres i arbusts, a l’estatge montà. Ambdues espècies tenen de 12 a 32 espores per asc. Amb 8 espores per asc i tal·lus i apotecis K−, cal esmentar C. aurella, de tal·lus granulós, poc visible, i apotecis (0,2-2 mm), en general grocs, que prefereix roques calcàries, parets i teulades, però pot aparèixer també sobre altres substrats, si estan nitrificats. També és molt nitròfïla C. oleaginascens, de tal·lus areolat, bru verdós, que prefereix les construccions (pedra, teula, morter, arenisca) més o menys properes a la costa. Entre les espècies de tal·lus lobulat, citem C. medians, sorediada, rarament amb apotecis, pròpia de construccions i d’escòries volcàniques (Olot).

Candelaria concolor forma gespes de petits tal·lus foliacis (0,5-2 mm) de color vitel·lí, de marge molt dividit i sorediat, sense apotecis. Apareix, sovint de forma poc conspícua, sobre escorces nitrificades, no assolellades, d’arbres i arbusts, des del nivell del mar (Alt Empordà) fins a la base dels Pirineus (Andorra).