Les candelariel·les són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta. L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina, que sovint envaeix altres líquens.
Xavier Llimona
Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tal·lus crustaci o poc visible (Candelariella) o finament foliaci (Candelaria), de color groc d’ou (com els apotecis) per pigments derivats de l’àcid pulvínic. El tal·lus i els apotecis, que són en general lecanorins, presenten una estructura paraplectenquimàtica. Els ascs tenen un gran tolus amb un cos axial amplament cupuliforme, i porten 8 o més espores unicel·lulars o bicel·lulars, hialines.
Candelariella, comprèn unes 30 espècies, de tal·lus granulós o poc diferenciat, a vegades lobulat, insensible o poc sensible (K+ rosa) a la potassa i, per tant, ben distingible d’algunes Caloplaca grogues, a les quals es pot assemblar, però que són K+ porpra. Algunes espècies presenten una clara tendència a envair altres líquens. Aquest és el cas de l’espècie més freqüent, C. vitellina, de tal·lus K+ rosat, granulós, polimorf, que viu sobre roques silícies des de la costa als Pirineus. També pot envair substrats vegetals molt estables com el pi negre (Pinus uncinata) i el ginebre (Juniperus communis). Amb un tal·lus finament granulós o pulverulent, K−, amb apotecis mal desenvolupats o gens, tenim C. xanthostigma, que viu preferentment sobre arbres i arbusts, a l’estatge montà. Ambdues espècies tenen de 12 a 32 espores per asc. Amb 8 espores per asc i tal·lus i apotecis K−, cal esmentar C. aurella, de tal·lus granulós, poc visible, i apotecis (0,2-2 mm), en general grocs, que prefereix roques calcàries, parets i teulades, però pot aparèixer també sobre altres substrats, si estan nitrificats. També és molt nitròfïla C. oleaginascens, de tal·lus areolat, bru verdós, que prefereix les construccions (pedra, teula, morter, arenisca) més o menys properes a la costa. Entre les espècies de tal·lus lobulat, citem C. medians, sorediada, rarament amb apotecis, pròpia de construccions i d’escòries volcàniques (Olot).
Candelaria concolor forma gespes de petits tal·lus foliacis (0,5-2 mm) de color vitel·lí, de marge molt dividit i sorediat, sense apotecis. Apareix, sovint de forma poc conspícua, sobre escorces nitrificades, no assolellades, d’arbres i arbusts, des del nivell del mar (Alt Empordà) fins a la base dels Pirineus (Andorra).