Resultats de la cerca

El seu funcionament implica una sèrie de funcions lògiques que se succeeixen en un ordre definit en el temps a més dels elements propis dels circuits combinatoris, hi ha algun tipus de memòria Posseeixen una sèrie d’estats discrets, de manera que cadascun d’ells és determinat pels anteriors Són un tipus d’automatismes molt corrent

L’estructura modular d’un aparell o d’un equip electrònic en facilita moltíssim la construcció racional i el manteniment En informàtica i cibernètica són emprats els mòduls lògics , que són dispositius capaços d’efectuar determinades operacions lògiques, de manera que combinant-los adequadament hom pot dur a terme funcions complexes de lògica electrònica Actualment són emprats cada vegada més els micromòduls

En el cas de la lògica binària clàssica els únics valors de veritat que s’admeten són veritat 1 i fals 0, però en les lògiques polivalents hom accepta un tercer valor 1/2 que admet interpretacions diverses per exemple, possible o indeterminat La taula de veritat bivaluada o polivalent de dues proposicions reflecteix totes les possibles valuacions o assignacions de valors de veritat

La presentació més usual consisteix a posar a l’esquerra totes les combinacions dels valors del enunciats 2 n , essent n el nombre de variables i a la dreta el valor de veritat que rep la sentència per aquell valor de les variables Aquest valor és obtingut per derivació a partir de les taules de veritat de les funcions lògiques més bàsiques que determinen les connectives

Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses

Fou professor a les universitats de Stanford 1951-67 i de Chicago 1970 En els seus treballs sotmeté a crítica alguns conceptes molt utilitzats en filosofia analítica, com són els de decisió, acció i racionalització També s’interessà en l’establiment de formes lògiques en el discurs indirecte i de criteris de verificació en els llenguatges naturals Exposà el seu pensament en Decision-Making an Experimental Approach 1957 i Essays on Actions and Events 1980, entre d’altres

La tècnica oposada, en què es baten totes les cordes alhora, es coneix com a rasgueado Aquestes dues tècniques bàsiques s’utilitzaren alternativament en les obres dels guitarristes del Barroc, els quals desenvoluparen el puntejat en la guitarra de cinc ordres Fou considerat una derivació de la tècnica del llaüt, però a partir del segle XVIII es convertí en l’estil propi de la guitarra Aplicada als instruments d’arc, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- s’anomena pizzicato

Té, en general, dues accepcions la que significa “almenys un”, que és anomenada “ o ” inclusiva , i la que significa “un i només un”, que és anomenada “ o ” exclusiva En la lògica matemàtica i en la teoria de conjunts hom utilitza només la o inclusiva Així, donats els conjunts A i B , un element pertany a A o B si el dit element pertany a A o bé pertany a B o bé, en particular, pertany a A i a B Entre proposicions lògiques és representada pel símbol V, és a dir, pVq ≡ poq

Inicialment, respecte del seu predecessor, el 80486, incorporava, entre altres novetats, dues memòries cau de 8 Kbytes, una per a dades i una altra per a codi, i dues unitats aritmètiques i lògiques que podien treballar en parallel Al Pentium l’han succeït el Pentium MMX, el Pentium II, el Pentium III i el Pentium 4, el qual introduí  els primers processadors de doble nucli d’Intel, coneguts com Pentium D, que constituïren els darrers models millorats de Pentium 4 A partir del 2006 hom abandonà la denominació Pentium per als nous models per adoptar la d’Intel Core

Professor a la Universitat de Berlín des del 1833 Reaccionà contra l’idealisme i el mètode dialèctic del seu mestre Hegel, i trobà en Aristòtil el model d’una filosofia rigorosament científica, a l’estudi de la qual dedicà molts treballs de gran vàlua, recollits a Historische Beiträge zur Philosophie ‘Contribució històrica a la filosofia’, 1847-67 Tot inspirant-se, fonamentalment, en la idea aristotèlica de la finalitat còsmica, elaborà un sistema propi que exposà, sobretot, a Logische Untersuchungen , ‘Investigacions lògiques’, 1840, segons el qual tant el món com la societat…