Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia
Política
Plataforma de diàleg formada per organitzacions tunisianes no vinculades al govern ni als partits polítics.
Té l’origen en la Primavera Àrab de Tunísia 2011, la primera de les revoltes populars contra règims autoritaris en diversos estats arabomusulmans En aquest país tingué com a resultat la fugida del president Ben ‘Alī i un replantejament dels fonaments de l’Estat en un context de forta inestabilitat, afavorida per una sèrie d’atemptats terroristes perpetrats per radicals islamistes, la guerra civil a la veïna Líbia i les fortes tensions entre les organitzacions i els partits islàmics i els de tendència laica El Quartet fou creat el 2013, en un moment en què la democratització del…
Castell de Brullà
Art romànic
El lloc de Brullà és esmentat en la documentació a partir del segle X Molt probablement a partir del segle XI gaudí d’una senyoria laica, la qual sembla haver estat, al segle a mans d’un llinatge dit de Brullà Pere Bernat de Brullà, 1132 Pere Ramon, 1135 Bernat de Brullà, 1128, 1163 Ramon de Brullà, 1145 Carbó de Brullà, 1169 Bernat de Brullà, 1172 Garsendis de Brullà, 1188 Maria de Brullà Adalbert de Brullà, 1269 Al segle XII, la milícia del Temple adquirí d’aquest llinatge un notable dominí sobre Brullà En el curs del segle XIII, la senyoria eminent de Brullà passà a mans dels…
Mare de Déu de Fades (Bissaürri)
Art romànic
Aquesta capella és vora l’abandonat casal de Fades, emplaçat a llevant del municipi, a la falda de la serra d’Urmella i damunt l’important coll de Fades, que comunica la vall de Benasc amb les Paüls L’indret de Fades és conegut des de vers el 1068, quan dos habitants del lloc, Mir Bradila i Galí Mirons, són consignats al capbreu de Roda de Sos sobre els delmes de Castillo D’antuvi Fades figura com a lloc de senyoria laica amb terme propi A partir de la baixa edat mitjana consta en poder dels Ascó Sembla que la capella de Santa Maria, amb fossar propi, fou una església pròpia…
Tercera República Francesa
Història
Període de la història de França que va del 4 de setembre de 1870 al 10 de juliol de 1940.
A conseqüència de la derrota francesa a la guerra Francoprussiana i de l’agitació popular que culminà en la Comuna de París , caigué l’Imperi, es creà un govern provisional, i Thiers fou elegit president del poder executiu Promulgada la constitució 1875, el nou règim es veié amenaçat pel cop d’estat de Mac Mahon 1877, que havia substituït Thiers, però el triomf electoral dels republicans consolidà la república Gambetta i Ferry en foren els polítics principals i impulsaren una política liberal, laica i centralitzadora Superada la crisi del boulangisme i de l' afer Dreyfus , els…
Suharto
Militar
Política
Polític i militar indonesi.
El 1940 ingressà en l’exèrcit holandès de les Índies Orientals, però durant la guerra del Pacífic es passà 1943 a les forces japoneses Acabada la guerra, participà en la lluita contra el domini holandès 1945-49 General de brigada 1962, el 1965 dominà un intent revolucionari comunista i tot seguit, després de perpetrar una massacre de centenars de milers d’assassinats entre militants d’esquerra assumí el poder efectiu Cap d’estat major i ministre de defensa, el 1967 féu dimitir el president Ahmet Sukarno , el qual substituí 1968 Des d’aleshores encapçalà un règim autoritari i dominat pel…
Castell de Cancer (Graus)
Art romànic
La caseria de Cancer 462 m d’altitud és a migdia de Graus, dominant l’antiga ribera de l’Éssera, per l’esquerra S’hi arriba per l’antic camí de Graus a Aguilaniu Probablement el nom de Cancerh conserva en la seva arrel el fet d’haver estat un antic castell L’any 1085, en l’organització del castell de Graus, l’abat Ponç de Sant Victorià d’Assan concedí a Vidal Garcés de Cavallera, pregat pel rei Sanç Ramírez, “ illo Castello qui est exiente de Valle Magna ” en heretat i en propi alou, a més d’unes hisendes al castell de Graus, i establí com a termenals d’aquest nou castell des de l’Espluga…
Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura
Fundació eclesiàstica privada amb reconeixement civil, que té la finalitat d’ajudar a superar la mera juxtaposició entre cristianisme i cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cristiana.
Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou succeït l’any 2019 per…
Església i Societat Cristianisme
Congrés organitzat el 1999 a Barcelona per deu entitats cristianes.
Aquestes entitats cristianes de base CIC —Cultura-Informació-Cristianisme—, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Centre Ecumènic, Collectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, El Pregó, Espai Obert, Foc Nou i Moviment Internacional Som Església convocaren a Barcelona, del 9 a l’11 d’octubre de 1999, el Congrés Cristianisme, Església i Societat, al qual assistiren prop d’un miler de persones Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius…
Castell de Ribagorça (Tor-la-ribera)
Art romànic
Segons la hipòtesi d’Abad y Lasierra, aquest mític castell era emplaçat damunt la vila de Vallabriga En la visita que l’erudit féu a Ovarra 1772, anà a visitar els voltants del monestir i “ en lo alto de una colina al poniente de dicha iglesia se hallan vestigios del antiguo castro Ripacurciense de que hablan sus escrituras ” Tanmateix, aquesta localització es contradiu amb les informacions instrumentals, puix que tant els falsos d’Ovarra com la donació de la comtessa Toda 1004 donen els següents termenals de la valle Ripacurcense des del Grau d’Ares N fins al Grau de Sant Cristòfol S, i des…
Santa Cena
Àpat que feu Jesús abans de la Passió, en el qual, segons els evangelis, instituí l’eucaristia.
La Santa Cena ha tingut una iconografia abundant Ja se'n troben mostres a l’art paleocristià s IV, catacumbes de Sant Calixt i als mosaics bizantins de Sant Apollinar Nou de Ravenna s VI La composició, en pintura i baix relleu, anà al principi molt lligada al marc on havia d’ésser inclosa la més habitual, bé que artificiosa, és la de disposar els apòstols, amb Jesús al centre, al darrere d’una llarga taula i de cara a l’espectador Benedetto Antelami, s XII, catedral de Mòdena Leonardo da Vinci, 1495-98, refectori de Santa Maria delle Grazie, Milà, i arribà a solucions més àgils amb Tintoretto…