Resultats de la cerca

Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot  barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…

L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma -od…

Llicenciada en filosofia i lletres 1969 i doctora en filologia romànica 1977 per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora 1970-90 i catedràtica de lingüística descriptiva de català 1990-94 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació 1994-97, directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística CREL 1998-2000 i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA 1994-2004 S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia Ha participat en diferents projectes terminològics…

Vida i obra Advocat, treballà al jutjat municipal de Palma De família de parla castellana, inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novella La tribu de la encina 1940—, però molt aviat, influït per MA Salvà, G Colom i M Ferrà, decidí escriure en català Emmarcat en el grup dels 50 juntament amb JM Llompart i Blai Bonet, com a poeta publicà La bona terra 1949, encara dins l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap a un marcat neobarroquisme amb Ocells i peixos 1953, Flos Sanctorum 1956 i Via Crucis 1961 Amb Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses 1957 i, sobretot,…

Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els parallelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60 Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica des del 1955 i catedràtic de dialectologia catalana 1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la Revue de…

El terme fou introduït per MBréal, a la fi del s XIX Però la semàntica moderna arrenca pròpiament de Fde Saussure i la seva teoria del signe lingüístic Cal no confondre el terme semàntica amb els termes semasiologia, semiologia, semiòtica, lexicologia, malgrat que algunes vegades han estat usats amb una certa indiscriminació Semblantment, tractant-se d’un estudi dels significats, cal tenir en compte la necessitat d’una precisió en els termes significació, significat i sentit lingüístics, moltes vegades recercada i no sempre assolida Durant molts anys, la majoria de lingüistes —tot i no poder…

Vida i obra Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura Feu estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona 1903-13, però els abandonà al darrer curs Es traslladà a Barcelona 1914, on treballà en tasques educatives i culturals Collaborà en algunes publicacions periòdiques i fou premiat diverses vegades als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista El 1922 fou un dels fundadors d’Acció Catalana Amb la dictadura de Primo de Rivera s’exilià a França, on esdevingué un destacat dirigent d’Estat Català i un dels capitosts dels fets de Prats de Molló 1926 El 1931 participà en la…

El seu domini paisatgístic és l’expressió d’un sensualisme delicat Łąka ‘La prada’, 1920 i Napój cienisty ‘Beguda d’ombres’, 1936

Són llengües mixtes el crioll, la lingua franca i el pidgin-english