Resultats de la cerca

Durant el govern de William Pitt negocià amb França un tractat comercial 1786, influït per les idees del liberalisme econòmic d’Adam Smith Participà en diferents missions diplomàtiques als Països Baixos per arreglar qüestions colonials

Originàriament, fou la marxa militar de les tropes constitucionalistes dirigides per Rafael del Riego contra Ferran VII, el 1820 Al llarg del s XIX, la marxa adquirí el caràcter d’himne al liberalisme i a la revolució

La doctrina i el moviment constitucionalistes sorgiren com a reacció enfront de l’estat absolut i s’estengueren per Europa, especialment durant el s XIX Lligat al corrent liberal liberalisme, el constitucionalisme té en el parlamentarisme la seva forma més adient

Professor a Angers i a la Universitat Gregoriana de Roma, fou capdavanter de la renovació tomista impulsada per Lleó XIII S'oposà al Modernisme, al liberalisme i al moviment Sillon Per la seva ajuda a l’Action Française hagué de renunciar al cardenalat

Aparegut a partir del New Deal, la seva pràctica s’ha generalitzat en la majoria d’estats capitalistes des de la Segona Guerra Mundial Bé que atacat pels partidaris del liberalisme econòmic, ha permès de fer cara a nombroses crisis de funcionament del sistema i ha estat institucionalitzat a través dels plans econòmics

Fill de Francesc Rius i Taulet i segon marquès d’Olèrdola S’inicià en la política en el Centre Nacionalista Republicà, influït per Jaume Carner, però aviat es decantà cap a un liberalisme de signe espanyolista Fou alcalde de Barcelona 1916-17 i, més tard, un dels inspiradors de la Unión Monárquica Nacional

Fill de Guillem I, es casà amb la princesa Victòria d’Anglaterra, que influí sobre el seu liberalisme S'oposà a Bismarck, però es distingí en la guerra Francoprussiana 1870-71 El 1878 substituí temporalment el seu pare, però, malalt, es retirà a Itàlia El 1888 fou coronat emperador, però morí al cap de tres mesos

Fou una de les grans figures culturals del liberalisme de la fi del s XIX Iniciat com a poeta romàntic, fou més tard un dels introductors continentals del parnassianisme i s’adscriví al Modernisme Són obres seves La batalla 1894, Bajo-relieves 1895, Las galeras de oro 1901, Atlántida conquistada 1906, Las ánforas y las urnas 1923, etc

La problemàtica política del seu país constitueix la temàtica principal de la seva obra, en la qual combat el cabdillatge militar Fou un dels grans doctrinaris del liberalisme Escriví Capítulos que se le olvidaron a Cervantes 1882, que és una de les millors imitacions del Quixot, Las Catilinarias 1880, El espectador 1886 i Geometría moral 1902

Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme