Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
Sant Esteve de Pujol (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Una referència documental de l’any 1062 dona notícia de l’existència d’aquesta església, de la qual es desconeix el lloc concret on estigué situada Segons la mencionada escriptura, Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon Gombau vengueren a Roger Guillem un mas amb totes les seves pertinences, que era situat dins el terme de Ribelles i prop de la demarcació territorial de “ Sancti Stephani in locum que vocant Puiol ” així mateix, consta en les afrontacions territorials del mas que venien, el qual limitava per una banda amb les terres de l’ ecclesia Sancti Stephani A banda d’aquesta notícia,…
Torre d’Almenara (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
El lloc d’Almenara es documenta per primera vegada l’any 976, en què el comte Borrell i la comtessa Letgarda van vendre al vescomte Guitard de Barcelona el castell de Queralt, el qual limitava al nord amb Espanya i el gual de Taracha Tàrrega i seguia cap a les torres d’ Alchaceran i cap a la Portella i després cap a l’Antiga i seguia fins als termes de la Roqueta Per la situació dels termes coneguts de la Portella, l’Antiga i la Roqueta, les torres d’ Alchaceran han de correspondre a Almenara, que és el nom que rep un tipus determinat de fortificació, les torres de guaita, en àrab
H̱ayrān
Història
Eunuc amirí, cap (1014-28) de la taifa que comprenia Almeria, Múrcia i Llorca i limitava amb la de Dénia.
Durant el califat d’Hišām II participà molt activament en les intrigues protagonitzades pels amirís per tal de detenir-hi el poder La seva actitud es caracteritzà per les contínues traïcions es posà primerament al costat de la causa omeia i posteriorment es passà als hammudites
Transkei
Geografia històrica
Antic bantustan de la República de Sud-àfrica.
Amb una extensió de 41 002 km 2 i uns 2,5 milions d’habitants a la meitat dels anys vuitanta, limitava al N amb Lesotho, a l’E amb l’oceà Índic i amb la República de Sud-àfrica hi havia dos enclavaments al N La capital era Umtata Fou el primer bantustan a constituir-se a partir de l’aprovació de la llei de promoció de l’autogovern bantú 1959 La independència del Transkei, proclamada el 1963, no fou mai reconeguda per cap estat, llevat de Sud-àfrica, ni per cap organització internacional, per tal com hauria comportat el reconeixement de l' apartheid a la República de Sud-àfrica…
càpsula
Música
En alguns aeròfons, element que protegeix la llengüeta.
Consisteix en una secció de tub més ampla que cobreix el cap on s’allotja la canya A l’extrem, o a la part posterior, porta un bec o un forat per on s’introdueix l’aire Entre els segles XIV i XVII fou molt usat en alguns instruments de vent-fusta El cas més representatiu és el del cromorn , en què la càpsula, evitant el contacte directe entre els llavis de l’instrumentista i la llengüeta, facilitava la producció del so però limitava la tessitura de l’instrument i, per tant, les seves possibilitats melòdiques En els flageolets , hom anomena càpsula una recambra situada abans del…
vegueria de Girona
Història
Antiga demarcació administrativa de Catalunya, creada a la fi del s. XII.
El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s XIV a la vegueria d’Osona Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú , que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, Sant Mori i Saus,…
Santa Maria de Serra de Daró
Art romànic
L’any 959 consta que el magnat Riculf tenia propietats “ in villa que vocant Serra” L’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII era confirmat un alou de Serra al monestir de Banyoles L’església de Santa Maria ja existia l’any 1123, data de l’acta de consagració de l’església de Sant Iscle d’Empordà, on és consignat que pel cantó de llevant del seu terme limitava amb el de la parròquia de la Serra La parròquia de Santa Maria de Serra també és esmentada l’any 1198 L’edificació actual no conserva cap rastre de l’edifici anterior És una construcció de la segona meitat del segle XIX…
contrabaix
Contrabaix
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost del grup dels llaüts amb cordal, i de la família dels violins.
És el de dimensions més grans i de registre més greu Té una forma semblant a la de les antigues violes El nombre de cordes ha oscillat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut mi, la, re, sol Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior Tingué també el nom de violó En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom…
aede
Literatura
Poeta i cantor cortesà professional de l’època heroica grega.
Substituí el noble afeccionat a l’art de proclamar les lloances i d’estendre la fama d’herois i reis tot cantant els esdeveniments de la història i de la llegenda L’aede feia vida de cort i tenia una posició molt honorable, per més que fos considerat vassall i servidor del rei i rebés una recompensa pel seu treball Creador dels seus versos així com de les seves melodies, a diferència del rapsode, que es limitava a declamar el que havia heretat, cantava les seves cançons heroiques acompanyant-se amb un instrument de cordes, a la taula del rei davant un públic principesc i noble La…
música de saló
Música
Repertori cambrístic o per a solista creat per als salons de la burgesia vuitcentista.
El terme no és coincident amb el concepte de la hausmusik , perquè aquesta darrera es limitava a les obres íntimes, i tenia un origen anterior Sovint s’atribueix a la música de saló una qualitat estètica menor, pel fet d’incloure obres de característiques tècniques simples i sense pretensions concebudes per a un consum immediat a partir de les publicacions musicals del segle XIX De fet, caldria distingir dos tipus de repertori, ja que els concerts als salons privats tingueren una importància cabdal durant la primera meitat del XIX un repertori de major qualitat concebut per als…