Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
Últimes rebaixes d’hivern a Catalunya
Els establiments comercials de Catalunya inauguren la darrera temporada de rebaixes abans de la liberalització prevista en el projecte de llei aprovat pel Govern de la Generalitat La nova normativa deixa l’elecció del període de rebaixes en mans dels comerciants i es convertirà en una recomanació en comptes d’una imposició La nova llei catalana també incideix en l’ampliació dels horaris comercials augmenta de 72 a 75 les hores d’obertura setmanal, tot i que la normativa estatal les fixa en 90, cosa que pot originar un conflicte amb el Govern espanyol, que exigeix la liberalització dels…
emissió de diner
Economia
Creació i posada en circulació de diner per part de l’estat, que pot encunyar directament els metalls monetaris o donar-ne el privilegi als bancs d’emissió, generalment només un.
Tradicionalment aquest banc d’emissió emetia metall encunyat o paper moneda en contrapartida metàllica, d’acord amb unes normes o un règim d’emissió La seva reglamentació ja fou objecte de discussió al s XIX entre l’escola bancària, partidària de la llibertat d’emissió de bitllets sense correspondència amb les reserves metàlliques, i la Currency School, que recomanava l’establiment d’un patró metàllic rígid La llei de Peel 1844 donà prioritat a la segona, bé que, posteriorment, la creixent necessitat de liquiditat motivà l’abandó de la convertibilitat metàllica de totes les…
tipus d’interès
Economia
Percentatge que hom paga per l’ús del capital manllevat.
En termes monetaris, el tipus d’interès relaciona els interessos totals a pagar amb el valor total dels fons de capital prestat Sovint implica les nocions de temps, risc, grau de liquiditat, etc, i actua com a element que adapta els fons de capital disponible als usos més adients Tanmateix, aquesta visió suposa traspassar l’anàlisi teòrica convencional al mercat de fons de capital, sense tenir present que l’adaptació entre necessitats i disponibilitats de recursos financers s’efectua no tant per consideracions de preu tipus d’interès com a partir de les necessitats de reproducció…
sistema monetari internacional
Economia
Conjunt d’organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents països.
Els membres adscrits a un sistema monetari accepten la moneda patró i les regles de joc establertes El sistema és tant més apte com més flexibilitat tingui la moneda base per a adaptar-se a les necessitats derivades del volum dels intercanvis dels preus i de la velocitat de circulació del diner El diner que ha fet de base ha estat d’or, d’argent o de tots dos metalls alhora monometallisme o bimetallisme El patró or perdurà des de la primera meitat del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial Representava llibertat de compra i venda d’or i una equivalència de cada moneda respecte al metall…
mercat de crèdit
Economia
Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit.
Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d’acord amb el període de durada dels crèdits el mercat de diners i el mercat de capitals El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que colloquen fons disponibles als bancs Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum i també l’estat i les…
IBEX 35
Economia
Índex borsari emprat com a referència a l’Estat espanyol en la contractació de productes derivats.
És compost pels 35 valors líquids més cotitzats en el Sistema d’Interconnexió Borsària de les Borses Espanyoles SIBE, format per les borses de Madrid, Barcelona, Bilbao i València, durant l’anomenat període de control sis mesos, després del qual un Comitè Assessor Tècnic CAT procedeix a una nova revisió D’acord amb aquesta mecànica, els valors que ponderen l’IBEX 35 resultat d’una combinació de liquiditat i capitalització de les empreses, que sol coincidir amb les de dimensions més grans poden entrar-hi o bé sortir-ne Entrà en funcionament el 14 de gener de 1992 D’una manera…
dobla
Economia
Contracte de compravenda de valors característic dels mercats que accepten la liquidació a terme.
Consisteix en la venda al comptat d’uns valors, al canvi del dia, i la compra simultània de la mateixa quantitat de valors o a la inversa, a liquidar el dia de la liquidació de les operacions a terme, a un preu determinat, fixat en funció del canvi de l’operació al comptat i de la taxa d’interès del diner La dobla de fi de mes, al mercat de valors de Barcelona borsa havia constituït realment una operació de préstec de títols o de diners que possibilitava la liquidació de les operacions o la pròrroga de les posicions a l’alça o a la baixa, per part de compradors o venedors, d’una part, i l’…
Bengt Holmström

Bengt Holmström
© MIT
Economia
Economista finlandès
Graduat el 1972 en matemàtiques i física teòrica per la Universitat de Hèlsinki, en 1972-74 fou cap de planificació de la filial d’Ahlstrom a Finlàndia i en 1974-78 fou professor de la Hanken School of Economics El 1978 anà als Estats Units, on continuà la seva carrera acadèmica doctorat per la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford 1978, ha estat professor a la Northwestern University 1979-83 i a la Universitat de Yale 1983-1994 És professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1994, on ocupa la càtedra Paul A Samuelson des del 1997, i en presidí el departament…
Douglas Warren Diamond
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat de Brown 1975, es doctorà a la Universitat de Yale 1980 És professor de finances a l’escola de negocis Booth de la Universitat de Chicago, on ensenya des del 1979 Està especialitzat en l’estudi de crisis i intermediaris financers i liquiditat Ha formulat el model Diamond-Dybvig 1983, juntament amb Philip H Dybvig , que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres, i el model Diamond 1984, que investiga el paper clau del contracte de deute en el préstec bancari, la tecnologia financera que dona als bancs la capacitat…
Sistema Institucional de Protecció
Economia
Tipus d’integració d’entitats bancàries amb l’objectiu de consolidar la solvència i la liquiditat.
Contràriament a les fusions i de les absorcions, les diverses entitats poden mantenir cadascuna la marca, la personalitat jurídica, els òrgans de govern, l’obra social i les oficines diferenciats Les aliances mitjançant un SIP requereixen de les entitats contractants una vigència d’almenys deu anys, la cessió en comú d’almenys el 40% dels beneficis respectius, redistribuïts al seu torn de manera proporcional al pes de cada entitat en el grup resultant, i una política financera comuna Altres requisits són el compromís de la cessió mútua de liquidesa en cas necessari i la designació d’una…