Resultats de la cerca
Es mostren 2544 resultats
joc de llenguatge
Filosofia
Concepte desenvolupat per Wittgenstein en la seva obra Investigacions Filosòfiques i referit als diferents usos del llenguatge.
En oposició a l’exposada en el Tractatus , la concepció del llenguatge es caracteritza aquí per la seva multiplicitat hi ha llenguatges, més que no pas llenguatge Wittgenstein empra el mot jocs perquè és díficil trobar un tret substancial comú a tots ells que no sigui la posessió de regles, característica també de tot ús lingüístic
filosofia del llenguatge
Filosofia
Part de la filosofia que reflexiona sobre el llenguatge, sigui com a instrument per a accedir a un coneixement veritable o des del punt de vista de la pregunta sobre el seu origen.
La reflexió sobre el llenguatge és tan antiga com la filosofia mateixa Plató veia en el llenguatge una eina que podia ser utilitzada sofísticament o bé com a recerca de la veritat En aquest sentit es pot dir que en els diàlegs de Plató hi ha el llenguatge de Sòcrates, recerca de veritat, i el llenguatge dels sofistes, retòrica buida La filosofia del llenguatge és anomenada com a tal a partir del s XX En gran part la filosofia del s XX fa fonamentalment crítica del llenguatge o anàlisi del llenguatge Les…
llenguatge d’origen
Electrònica i informàtica
Llenguatge del qual es parteix en una traducció.
llenguatge de programació
Electrònica i informàtica
Llenguatge artificial creat específicament per expressar-hi programes.
Segons que depengui poc o molt d’un tipus determinat d’ordinadors es diu que és d' alt nivell o de baix nivell , respectivament on ‘alt’ i ‘baix’ són termes relatius
llenguatge d’assemblador
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació similar al llenguatge de màquina, però amb menys restriccions, especialment a l’hora de representar instruccions i dades.
funció del llenguatge
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les finalitats susceptibles d’ésser complertes pel llenguatge.
Segons Bühler, són la funció expressiva Kundgabe , que informa sobre l’estat anímic del parlant, la funció apellativa Apell , que actua sobre l’atenció de l’oient, i la funció representativa Darstellung , mitjançant la qual hom dóna alguna explicació Jakobson distingeix, a més, la funció fàctica , indicadora d’un manteniment de la comunicació, la funció metalingüística , mitjançant la qual hom parla sobre el codi lingüístic, i, finalment, la funció poètica , en relació amb el missatge comunicat i d’on deriven la interpretació i l’anàlisi literàries
llenguatge de màquina
Electrònica i informàtica
Llenguatge que la màquina és capaç d’entendre sense necessitat de traducció.
llenguatge de servidor
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació que s’executa en el servidor i tramet l’URL sol·licitat pel client ja descodificat.
llenguatge d’instruccions
Electrònica i informàtica
Llenguatge, amb una sintaxi ben definida, que s’utilitza per a especificar les tasques que ha de realitzar un sistema operatiu.
És un estil d’interacció persona-ordinador que dóna una gran flexibilitat, si bé obliga l’usuari a aprendre una sintaxi complexa
nivell de llenguatge
Lingüística i sociolingüística
Varietat de llengua característica d’un estrat social (parlar xava), d’una determinada especialització (llenguatge cientificotècnic) o d’un grau de formalitat concret (llengua col·loquial).
La teoria del registre ha posat en relleu la inadequació d’aquest terme, procedent de la lingüística francesa, pel fet que presenta com en una mateixa gradació unidimensional varietats que són dialectes socials propis d’un grup —com és el cas del xava— i varietats de caràcter funcional o diatípic, fruit de la influència de factors situacionals diversos