Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
mobilització
Militar
Pas d’una organització social de pau a una situació de guerra.
Des de sempre, els governs s’han atribuït el dret de cridar el poble en defensa de l’estat, utilitzant diverses fórmules lleves, reclutaments, etc La Revolució Francesa, amb el seu aixecament en massa, fou el primer pas vers el concepte de nació en armes, i la consegüent instauració del servei militar obligatori ha fet que els estats disposessin d’un gran nombre de reservistes instruïts De fet, la mobilització suposa la incorporació a files dels reservistes segons un sistema que permeti de passar, en el menor temps possible, dels efectius de pau als de guerra La mobilització suposa, ultra la…
cilindre
Música
En alguns instruments de vent-metall, mecanisme que permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària del tub sonor i modificar-ne el so fonamental.
És un tipus de vàlvula rotatòria que gira damunt el seu eix dins un revestiment cilíndric comandada per un sistema de lleves o claus Normalment, el sistema bàsic de cilindres n’inclou tres, disposats de tal manera que l’ús de la primera clau -la més propera a l’intèrpret- abaixi l’altura del so un to, la segona mig to i la tercera un to i mig Poden combinar-se i accionar-se’n dues o tres alhora per tal d’aconseguir llargàries del tub que permetin fer sons encara més greus La invenció del cilindre, patentat a Viena el 1832, sa J Riedl S’aplica a diversos instruments de metall,…
corró

Corró
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En diversos instruments de so programat, com per exemple les capses de música o els carillons mecànics, cilindre de fusta o de metall (generalment llautó), proveït de pues metàl·liques, ponts o grapes, que gira sobre el seu eix i que serveix per a emmagatzemar la informació necessària per a poder reproduir automàticament un fragment de música qualsevol.
En instruments semblants a la capsa de música, les pues del corró pincen les llengüetes metàlliques que formen la pinta En d’altres, comanden les palanques o lleves que accionen els percussors que fan sonar diversos tipus d’idiòfons, membranòfons o cordòfons, o obren les vàlvules que permeten el pas de l’aire d’un sistema pneumàtic fins a diversos tubs d’orgue El fragment musical acaba, normalment, quan el corró ha fet una volta completa En alguns instruments, però, un sistema de cargol sense fi permet ampliar les possibilitats fins a dotze voltes per peça El sistema de corró s’empra també…
manopan

Manopan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat) del final del segle XIX, de llengüetes lliures metàl·liques accionades per un corrent d’aire aspirat.
El suport on s’emmagatzema el so consisteix en una cinta perforada sense fi, i la seva lectura és per lleves L’instrument consisteix en un moble de fusta de forma més o menys quadrada, que conté les llengüetes, en nombre de 39, i quatre manxes que generen el corrent d’aire que les fa sonar La cinta perforada sense fi, d’uns 16 cm d’amplada, és disposada en un costat del moble, i el seu moviment i el de les manxes és provocat per una maneta lateral El manopan fou patentat per la casa ChF Pietschmann Söhne, a Berlín, l’any 1886, i se’n fabricaren aproximadament fins a la fi del…
Josep Maria Serra i Marsal
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fou industrial tèxtil, a Sallent, i visqué a Barcelona Entre el 1881 i el 1884, li foren premiats i editats cinc poemes als certàmens de la Joventut Catòlica, pròxima a l’integrisme religiós En reedità tres a part, en opuscles La barca dels trobadors 1882, d’intenció i forma heroica i relatiu a l’obra missionera de Ramon Llull Les caramelles de l’any 1726 1883, romancet sobre el tema de les lleves, i La bandera del Sant Crist 1884, romanç de tema bruquetà que es feu molt popular a Igualada i fou sovint reeditat Propicià el sonet dedicat al santcrist d’Igualada per Jacint Verdaguer…
bancada
Tecnologia
Peça —o conjunt de peces unides en una— constituent dels motors endotèrmics, que n’és l’estructura fonamental.
Porta muntats els coixinets entre els quals gira el cigonyal, que hi resta suspès, uneix entre ells els diversos grups mecànics constituents del motor, tanca i protegeix al seu interior els òrgans rotatius i l’oli lubrificant, subjecta el motor a l’estructura que el sosté bastidor, en els automòbils una quaderna del buc o les ales, en els avions, posseeix els orificis del pas de l’oli pels suports de l’arbre de lleves, per les guies de les vàlvules i taquets quan les vàlvules són laterals i és proveïda dels diversos plans i brides d’acoblament dels cilindres, si s’escau, i de les…
cementació
Tecnologia
Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement
) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).
La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com engranatges,…
La “revolució militar”
El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…
balança automàtica

Esquema de funcionament d’una balança automàtica
© Fototeca.cat
Física
Balança d’un sol plat que dóna directament la massa mesurada, havent-ne equilibrat ella mateixa la càrrega.
És la balança típica de les transaccions del comerç i la indústria Inicialment de base mecànica, avui les balances electròniques calculen el pes, el preu de la mercaderia un cop fixat el preu de la unitat, i sovint donen una nota impresa que conté els detalls de la pesada L’esquema simplificat d’una balança automàtica consisteix en una palanca colzada AOB , amb fulcre en O , massa m i centre de gravetat G En situar a A una càrrega de massa M , el conjunt girarà un angle α, i en l’equilibri la igualtat de moments respecte a O permetrà d’escriure Mgl cos α = mg d sin α, essent g l’acceleració…
segment
Indústria tèxtil
Segment proveït de lleves per a moure les agulles, situat a la perifèria del cilindre o del plat de certes màquines de gènere de punt.