Resultats de la cerca

Lector dels franciscans recollectes a la província de Colònia, pertanyia al grup de lullistes maguntins El 1754 publicà a Magúncia una dissertació sobre Llull en la qual, entre altres coses, en demostrava la santedat En defensa de Franz Philipp Wolf, durant la campanya d’aquest en contra de l’exjesuïta Sebastian Krenzer, entre el 1760 i el 1769 publicà un curs sobre Ramon Llull i una exposició general del sistema lullià en Vera artis lullianae principia Colònia 1771 Fou una de les darreres manifestacions del lullisme maguntí

Inaugurat pel gener del 1836, disposà de les rendes i donacions de l’antic collegi de Monti-sion —al local del qual s’installà—, que abans havien pertangut a l’Estudi General Lullià Desaparegué en 1840-42, i fou substituït, per ordre de la Junta Revolucionària de Mallorca, per la Universitat Literària Dirigit del 1846 al 1900 per Francesc Manuel de los Herreros, en foren professors, entre molts altres, Miquel Moragues i Montserrat, Lluís Pons i Gallarza i Lluís Pou, i hi assistiren com a alumnes Marià Aguiló, Pere d’APenya, MCosta i Llobera, JRosselló de Son Forteza, Mdels Sants Oliver, etc

Felip II li encomanà 1578 la confecció d’un catàleg de totes les obres de Ramon Llull, el qual catàleg després serví per a formar el fons lullià de la biblioteca d’El Escorial Escriví diverses obres en defensa de la doctrina de Ramon Llull, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals 1584 La seva obra cabdal és l' Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias , a la publicació de la qual s’oposà la inquisició 1611 i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma

Franciscà conventual, fou professor a Salamanca i a la Sorbona dins el moviment lullià encapçalat per Lefèvre d’Étaples, inaugurà una etapa de revaloració de l’art lulliana com a mètode de disputa Entre el 1514 i el 1517 edità diversos texts lullians a Lió, París i Colònia obres de Pere Daguí i opuscles apòcrifs, i probablement intervingué també en l’edició lionesa de l' Arbor scientiae del 1515 La seva obra original més important és Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lullii Lió, 1523, recull de tractats sobre les matèries científiques més diverses, alguns dels quals d’altres…

La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més insospitats l’aire,…

En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià la Mare de Déu de Randa amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià escola de Randa, que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi installaren el noviciat de la província…

Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia

Fou catedràtic de retòrica, de filosofia, de teologia i de llengua hebrea a l’Estudi General Lullià de Mallorca, i es distingí pels seus coneixements matemàtics i astronòmics Austriacista, publicà Real retrato del austríaco monarca y rey legítimo de las Españas D Carlos III propuesto al Balear cariño 1706 i Pindáricas flores que a la Reina de ellas la Virgen Santísima del Rosario y a la flor del imperio Carlos III legítimo rey y monarca de las Españas consagra un Balear ingenio Deixà manuscrites unes Correcciones y enmiendas a la historia de Mallorca de Don Vicente Mut , que forma part de les…

És autor de Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…