Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
desplaçament de localitat
Urbanisme
Trasllat d’una població del seu emplaçament original a un altre.
Normalment el que es produeix és un desplaçament de funcions, com, per exemple, la de capitalitat que passà de Castellciutat a la Seu d’Urgell Però de vegades és tot el poble el que es desplaçà, com en el cas de Puigcerdà, que pujà al mont Cerdà per manament reial, o bé, modernament, els pobles constituïts de nou en restar el vell cobert per l’aigua d’un pantà Benaixeve, Sau, Mequinensa, etc
Francesc Xavier Dameto i Despuig
Història
Militar
Militar.
Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà Era fill d’Antoni Dameto i Dameto Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la guerra Gran 1793-95 El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca Arribà a mariscal de camp 1815
emprar
Apoderar-se d’alguna cosa en virtut de manament o autoritat.
Castell de Peralta (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’any 1118 és esmentat per primera vegada com a afrontació oriental del castell veí de Sersui “ in terminis de kastro Petre Alte ” L’any 1182 Montaner de Peralta i els seus fills, Ramon i Montaner, es reconegueren homes propis de la comtessa Guillema i del seu fill Bernat i, per manament de l’abat Hug de Gerri, els donaren la batllia i el domini del castell de Peralta No posseïm cap altra referència sobre aquesta fortalesa
tortosí
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català occidental, estès pel Baix Ebre, Terra Alta i Montsià, límits que a voltes sobrepassa.
Zona de transició entre el nord-occidental i el valencià, comparteix trets del primer llac 'llot’, eixalavar 'rentar per primera vegada’ i del segon carrasca 'alzina’, boçar 'vomitar’ Empra l’article lo, los , la desinència - o de primera persona canto i l’imperfet de subjuntiu per al manament negatiu no ho provessis 'no ho provis’ Són mots peculiars caro 'ocell de presa’, nyafla 'taca’, bancal 'davantal de pagesa’, etc No manquen els arabismes cadap 'mesura d’oli’, així com alguns mossarabismes atxeu 'esquer dels ocells’
Emil Brunner
Cristianisme
Teòleg suís de l’Església reformada.
Professor a Zuric i Princeton EUA és autor d’un gran nombre d’obres, entre les quals Das Gebot und die Ordnungen ‘El manament i els preceptes’, 1932, Der Mittler ‘El mitjancer’, 1934, Der Mensch in Widerspruch ‘L’home en contradicció’, 1937 i Dogmatik 1946-60 Partidari primer de la teologia dialèctica per influència de Søren Kierkegaard i de Karl Barth, fonamentà més tard la teologia en la constitució dialogal de l’existència humana en la línia de Martin Heidegger i de Martin Buber
cugucia
Història del dret
A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional.
Institució de dret públic, fou regulada pels Usatges de Barcelona en el sentit que si l’adulteri no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partirien en igual proporció els béns de l’adúltera si hi havia hagut consentiment del marit, el benefici passaria íntegre al senyor no caurien en la pena de pèrdua de béns les dones que haguessin adulterat per temor o manament del marit, i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el dot i l’escreix
jurista
Història
Dret
Persona que exercia el dret, tant en l’ordre pràctic, amb la judicatura o l’advocacia, com en l’especulatiu, fent estudis jurídics.
Rebien el tractament honorífic de misser conservat encara a les Balears Havien d’haver cursat cinc anys dret civil lleis o canònic decrets en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil romà i canònic per tal de poder exercir l’advocacia Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les Constitucions i Capítols de…
Juan de Molina
Història
Batxiller.
Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts…
Joan Andreu
Matemàtiques
Apologista i matemàtic morisc, fill de l’alfaquí Abdal·là, el qual succeí en el càrrec.
Convertit al cristianisme 1487, prengué el nom de Joan Andreu i fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’evangelització dels musulmans de Granada 1500 i dels moriscs d’Aragó, traduí l' Alcorà de l’àrab a l’aragonès per encàrrec del bisbe de Barcelona Martín García i escriví, per manament de l’inquisidor general Lluís Mercader, un tractat apologètic, Confusión de la secta mahomética y de Alcorán 1515, reeditat diverses vegades i traduït a l’italià, el francès, l’alemany i el llatí És autor d’un tractat d’aritmètica per a ús mercantil, en castellà 1515, que dedicà al comte d’Oliva