Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Hermann Suchier
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià a Marburg i Leipzig i fou professor a les universitats de Marburg, Zuric, Münster i Halle, a l’última de les quals féu alguns cursos de literatura catalana Especialista en filologia francesa i occitana, d’entre les seves nombroses obres cal destacar Geschichte der altfranzösischen Literatur ‘Història de la literatura francesa antiga’ i els Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache ‘Monuments de la literatura i la llengua provençals’ 1883, així com diversos estudis sobre Lo codi occità i edicions de texts medievals Fundà i dirigí una Bibliotheca…
Oskar Söhngen
Música
Musicòleg alemany.
Es doctorà en filosofia a la Universitat de Bonn 1922 i es llicencià en teologia a la de Marburg 1924, centre on també assistí a lliçons de musicologia amb Hermann Stephani Exercí de sacerdot a Colònia 1926-32, fou vicepresident del Consell de l’Església Evangèlica 1951, organitzador del Festival de Música Religiosa Alemanya a Berlín 1937 i responsable de Nou llibre d’himnes evangèlics 1949 A partir del 1935 fou professor de música litúrgica a l’Escola Superior d’Educació Musical i de Música Religiosa de Berlín -des del 1945, Escola Superior de Música-, on esdevingué professor honorari el…
Gottfried Achenwall
Economia
Matemàtiques
Economista prussià considerat com el fundador de la ciència estadística.
Fou professor d’història, estadística i dret natural i polític a Marburg 1746 i després a Göttingen 1748
Hermann Cohen
Filosofia
Filòsof alemany, fundador de l’escola neokantiana de Marburg (neokantisme).
Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del sentiment pur…
Kurt Eisner
Història
Política
Polític i escriptor alemany d’ascendència jueva.
Estudià a l’escola neokantiana de Marburg Ingressà al partit socialista, i s’oposà a la política annexionista 1914 El 1918 fou empresonat alliberat després per la influència socialista parlamentària, encapçalà la revolució bavaresa Fou assassinat pel comte Arco-Valley, del partit monàrquic
febre hemorràgica vírica
Patologia humana
Grup de malalties d’origen víric sovint associades amb febre i hemorràgies.
Comprèn especialment les causades pels arenavirus febres de Lassa, de Junin i de Machupo, els Bunyaviridae febre hemorràgica de Crimea-Congo i de la vall del Rift, els filovirus de l’ Ebola i Marburg, i els Flaviviridae febre groga , dengue , febre hemorragípara d’Omsk
Adolf Eugen Fick
Metge alemany.
Doctorat a Marburg 1851, fou professor a les universitats de Zuric 1852 i Würzburg 1868, i descobrí les lleis de difusió, anomenades també lleis de Fick Entre les seves obres es destaquen Die medizinische Physik ‘La física mèdica’, 1856 i Untersuchungen über elektrischen Nervenreizung ‘Investigacions sobre l’excitació nerviosa per electricitat’, 1864
Wilhelm Pfeffer
Biologia
Naturalista alemany.
Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres
Karl Ferdinand Braun
Física
Físic alemany.
Professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tübingen Descobrí les propietats rectificadores de certs cristalls binaris i les aplicà a la detecció de les ones de ràdio, cosa que féu possible la telegrafia sense fils Inventà també un tipus de tub de raigs catòdics El 1909 rebé, ensems amb Marconi, el premi Nobel de física
batalla d’Austerlitz
Història
Militar
Batalla lliurada prop de Slavkov (en alemany Austerlitz
), Moràvia, on els exèrcits de Francesc II i d’Alexandre I de Rússia foren vençuts (2 de desembre de 1805) per Napoleó I, que acabava d’ocupar Viena.
Els aliats s’agruparen en dues posicions Olmütz i Marburg entre les quals es trobava l’exèrcit francès Les condicions climatològiques i la intuïció del pla dels aliats permeteren la victòria de Napoleó Les baixes aliades foren molt superiors a les franceses Amb aquesta derrota finalitzà la Tercera Coalició, i Àustria signà l’humiliant tractat de Pressburg