Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
alvèol dental

Alvèol dental
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat dels maxil·lars on són contingudes les dents; és coberta per les genives, que són una prolongació de la mucosa bucal.
Aquesta cavitat és travessada, a la part inferior, per l’artèria, la vena i el nervi alveolar, que arriben a cada dent
Actinomicosi
Patologia humana
L’ actinomicosi és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris que habiten normalment a les mucoses digestives, que sol produir-se arran de traumatismes o altres processos infecciosos, i que afecta sobretot el teixit subcutani i la pell, on es desenvolupa una lesió nodular supurada i voluminosa Els agents etiològics de l’actinomicosi són diverses espècies de bacteris de la família Actinomycetae , que formen part de la flora bacteriana bucal i digestiva i que es caracteritzen pel desenvolupament en absència d’oxigen El procés infecciós es desencadena quan, per qualsevol circumstància, en…
Els esfirènids: espet
Els espets Sphyraena sphyraena són grans depredadors, de boca molt ben armada, que neden en grups bastant nombrosos i sovint s’apropen a la costa En les mars tropicals, una espècie pròxima, la barracuda S barracuda , arriba a atacar l’home Xavier Safont / M Alba Camprubí Els esfirènids són peixos grossos i depredadors voraços, que habiten les mars tropicals o temperades, generalment dins l’àmbit pelàgic o en aigües que no sobrepassen els 100 m de fondària, on es reuneixen en moles, majoritàriament formades per exemplars joves, ja que els adults són més solitaris Tenen un cos allargat i…
pleurodont | pleurodonta
Anatomia animal
Dit de l’animal que presenta les dents fixades a la cara lateral de la superfície interna dels maxil·lars, com és el cas dels rèptils escatosos.
pròstion
Antropologia física
Punt craniomètric situat en la unió de la sutura dels maxil·lars superiors amb la tangent a la vora superior dels alvèols del parell anterior d’incisives.
estomatologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de la boca i les seves estructures: dents, llengua, llavis, maxil·lars, músculs, glàndules salivals, etc.
Ha ampliat el camp de l’odontologia fins a abastar tota la cavitat bucal i els teixits veïns L’any 1972 fou inaugurada a Barcelona la primera escola d’estomatologia dels Països Catalans
insectes

Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
Els tisanòpters
Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el desenvolupament…
Els siluriformes: silurs i afins
L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes sensorials…
Pesta
Patologia humana
La pesta és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombrosos animals, especialment rosegadors, i que accidentalment pot transmetre’s a l’home per la picada de puces que s’alimenten normalment de la sang dels rosegadors La pesta fou, en èpoques passades, una de les malalties infeccioses més temudes i difoses Les pandèmies de pesta que es van produir al segle VI i al segle XIV van modificar substancialment la demografia del món aleshores conegut A finals del segle XIX va produir una altra pandèmia important, originada a la Xina, que també es va difondre a diversos…