L’actinomicosi és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris que habiten normalment a les mucoses digestives, que sol produir-se arran de traumatismes o altres processos infecciosos, i que afecta sobretot el teixit subcutani i la pell, on es desenvolupa una lesió nodular supurada i voluminosa.
Els agents etiològics de l’actinomicosi són diverses espècies de bacteris de la família Actinomycetae, que formen part de la flora bacteriana bucal i digestiva i que es caracteritzen pel desenvolupament en absència d’oxigen. El procés infecciós es desencadena quan, per qualsevol circumstància, en algun sector de la cavitat bucal o de les mucoses digestives minva la concentració d’oxigen. Els antecedents més freqüents de l’actinomicosi són traumatismes als maxil·lars, càries dental, extraccions dentàries i apendicitis.
El trastorn se sol presentar en la forma cervicofacial, amb afecció del teixit subcutani i la pell de la cara i del coll, en general l’angle que es forma entre el maxil·lar inferior i el coll. Aquest teixit adquireix una consistència llenyosa, i la pell que el cobreix s’envermelleix. Si el procés evoluciona de forma aguda, és freqüent la febre, el dolor local i la presència de fístules o canals anormals que neixen en els teixits subcutanis afectats i que desemboquen a la pell, que pot presentar una o més boques que de tant en tant drenen un líquid purulent. Si la lesió evoluciona de forma crònica, la febre, el dolor i les fístules són menys freqüents i predomina l’enduriment dels teixits afectats. La lesió pot atènyer una extensió important, d’alguns centímetres de diàmetre. De vegades, el procés infecciós es propaga per contigüitat cap a músculs i ossos; també, i més rarament, per via sanguínia cap a d’altres òrgans, com el cervell o les meninges, amb pronòstic greu.
Més rarament, aquest trastorn es presenta en la forma d’actinomicosi pulmonar, provocada per gèrmens que s’aspiren des de la cavitat bucal cap als pulmons. Es manifesta aleshores amb febre, tos i expectoracions mucoses, purulentes o sanguinolentes. Al seu torn, des dels pulmons els gèrmens poden propagar-se cap a les pleures, el cor, les vèrtebres, el diafragma o la paret toràcica, originant formes molt greus de la malaltia.
L’actinomicosi abdominal, que sovint té antecedents d’apendicitis, úlcera perforant d’estómac o diverticulosi al budell gros, es manifesta amb febre, dolor abdominal i la presència d’una massa, o tumor abdominal, que sovint es pot palpar. Des del teixit infectat poden obrir-se fístules, o canals que desemboquen a la pell abdominal i que, com també s’esdevé en l’actinomicosi cervicofacial, drenen un líquid purulent.
La diagnosi es basa en les característiques de les lesions i es confirma mitjançant una biòpsia, que permet d’observar la presència dels microorganismes i les alteracions tissulars pròpies de la malaltia.
El tractament de fons consisteix en l’administració d’antibiòtics de diversos tipus, com la penicil·lina G, en dosis elevades i durant mesos. En casos greus hom recomana intervenció quirúrgica, per extreure el teixit infectat i reparar els teixits afectats.