Resultats de la cerca

Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’installà a Rosario Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant…

Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or

El 1948 guanyà la cursa de Pneumàtics Galindo i el 1949 el Trofeu Martín amb la Unió Ciclista Terrassa El 1955 fou tercer al Gran Premi de Catalunya Posteriorment exercí de mecànic en diferents equips professionals

Fill de Joan Coma Bargalló, s’inicià al Club Ciclista Cornellà i acumulà 24 títols de campió de Catalunya en diferents categories i especialitats, tant de carretera –contrarellotge i fons–, com de pista –velocitat, persecució per equips i eliminació– A més, fou campió d’Espanya de persecució olímpica 1982, 1983 i segon al Campionat d’Espanya de velocitat 1980 Abandonà el ciclisme de competició per malaltia L’any 1984 s’integrà com a mecànic del nou velòdrom de Barcelona i treballà simultàniament per a diferents equips, com el Cesaden o el Reynolds, durant el Tour de França del…

Aconseguí el títol de mecànic de primera a Cuatro Vientos, Madrid Especialitzat en els grups motopropulsors dels avions, la seva aportació fou molt valuosa per al desenvolupament aeronàutic català El 1928 començà a treballar a l’Aeroclub de Catalunya i acabà essent cap de mecànics També fou cap de personal de l’Escola d’Aviació de Barcelona i de l’Aeròdrom Canudas El 1933 aconseguí el títol de pilot i es feu soci de l’Aeronàutic Club del Prat Posteriorment fou un dels membres fundadors de la Cooperativa de Treball Aeri 1935

Conegut com Sisquillo , obrí una botiga de bicicletes a Barcelona el 1950 Fou mecànic dels equips Faema, RCD Espanyol, FC Barcelona, La Casera-Bahamontes, Ferris, Royal, Ford i Ignis Treballà en dinou edicions del Tour de França, en trenta de la Vuelta a Espanya, en catorze del Giro d’Itàlia i en nou Campionats del Món de carretera amb la selecció espanyola El 1982 fou president de la Unió Esportiva Les Corts, que a partir del 1995 es passà a anomenar Club Ciclista Sisquillo Entre altres guardons, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1965, la medalla d’honor de la Volta…

Treballà com a mecànic a Londres i a Glasgow Amb motiu de la reparació d’una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat 1765 poc després 1769 patentà el seu invent El 1775 es posà a fabricar la seva màquina Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu Ideà també l’èmbol de doble efecte 1785 i el famós regulador de boles que duu el seu nom Per les millores introduïdes hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna Concebé també…

Donat un sistema de coordenades generalitzades, és a dir, un sistema qualsevol de coordenades q 1 , q 2 , , q n que permeti d’especificar les posicions de les partícules del sistema mecànic, les n equacions de Lagrange, una per a cadascuna de les coordenades generalitzades, són on L és el lagrangià i q i la velocitat generalitzada, és a dir, la derivada respecte al temps de la coordenada q i Les equacions de Lagrange, establertes ja per Euler i anomenades també d’Euler-Lagrange , són, en la major part dels problemes interessants, equivalents a les equacions de Newton, sobre…

Aquestes ordres o accions poden ésser donades per un operador d’una manera mecànica mitjançant palanques, volants, etc comandament manual o mecànic , o bé poden ésser realitzades sense intervenció humana comandament automàtic quan l’ordre o acció és transmesa a distància, hom parla de comandament a distància o de telecomandament, i quan esdevé amplificada abans de la seva aplicació, hom parla de servocomandament Un tipus especial de comandament, molt utilitzat en les màquines eines per a dirigir la seqüència de les operacions a realitzar coordenades de posició de la peça a…

El funcionament pot ésser continu o intermitent Hom els classifica en mecànics i no mecànics Els decantadors no mecànics consisteixen en un tanc en forma de con invertit que porta en el fons una vàlvula per a descarregar els fangs Al centre hi ha un conducte de càrrega per on hom alimenta l’aparell Durant el trajecte del centre a la vora, el líquid abandona les partícules sòlides, que cauen i tendeixen a concentrar-se en el fons El líquid ja clar sobreïx per les vores Els decantadors mecànics disposen d’un tanc cilíndric i poc profund Mitjançant l’acció d’uns rascles que giren molt lentament…