Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Redactat pels sotssagristans de la seu de València, recull fonamentalment dades de les cerimònies religioses, però també moltes altres notícies generals, locals i internacionals especialment valuoses pel que fa a les Germanies, dels s XVI-XVII, encara que s’hi consignen notícies del s XV i hi ha una anotació del XVIII La llengua majoritària és el català, amb alguns pocs fulls redactats en castellà El seu iniciador i redactor principal fou Pere Martí 1523-39 i entre els continuadors cal esmentar Joan Clarà 1540-56, Miquel Jeroni Bertran 1581-87 i Sebastià Goterris…

A partir de la relació d’amistat i d’intellectual amb nou escriptors, l’autor mostra la relació que mantingué amb ells i en fa el retrat D’aquesta interrelació, en sorgeix una biografia contrapuntejada que serveix per a conèixer aspectes fonamentals i determinants de la biografia de JM Castellet El mateix autor defineix el seu llibre com «relats autobiogràfics al voltant d’uns personatges determinats» D’aquests personatges, tres són estrangers —Ungaretti, Passolini, Mary McCarthy—, tres, d’expressió castellana —Aranguren, Alberti, Paz— i tres són catalans —Rodoreda, Pla, Gimferrer— Mentre que…

Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…

Caixes A continuació es presenta la llista de bibliografia utilitzada en la redacció d'aquesta obra o que pot servir com a material de consulta Al marge dels llibres publicats que s'hi relacionen, cal subratllar que la primera font d'investigació han estat les memòries de les caixes i els llibres d'actes de la Junta de Govern o del Consell d'Administració de cada entitat, i la premsa econòmica o general de l'època Alcolea i Gil, S Els edificis de la Caixa d’ Estalvis de Sabadell Una mostra del modernisme català , Fundació Caixa de Sabadell, 1994 Boix i Raspall, JM La Caixa de Pensions per a…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, fou gestor cultural primer a l’Ajuntament de Mataró i posteriorment a l’Olimpíada Cultural 1983-92 Cofundador i collaborador de les revistes El Maresme 1977-82 i Mataró Escrit 1986-94 El 1987 començà a collaborar a Punt Diari , i el 1995 esdevingué director editorial de la divisió creada al Maresme El Punt del Maresme , tasca que desenvolupà fins el 2001, que fou nomenat director de l’edició de Catalunya Posteriorment escriví la columna diària “Vuits i nous” al diari El Punt Avui , del qual fou director adjunt És autor de…

Treballà en diversos països de la Mediterrània Excavà a Menorca i publicà les primeres memòries sistemàtiques d’excavacions en poblats talaiòtics menorquins, amb la sèrie Cambridge Excavations in Minorca Trepucó 1932-38 i Sa Torreta 1934 A part altres treballs d’arqueologia, publicà les seves memòries, My First Hundred Years 1963

Durant la Guerra Civil Espanyola sobresortí com a cartellista Dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i els seus cartells estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època S’exilià el 1939 Després de passar per camps de concentració, s’intallà a París, on continuà la seva tasca artística Posteriorment, anà a Mèxic A partir del 1949, però, fixà la seva residència a Nova York Des de Nova York feu nombrosos viatges per Europa i Amèrica i desenvolupà la seva activitat d’artista polifacètic També practicà la fotografia com a document social captant imatges de Nova York, Roma…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…