Resultats de la cerca

A Barcelona formaven gremi des del 1331, segons A Capmany, però no ingressaren al Consell de Cent fins al s XV Hom els anomenava també teixidors de mantes El gremi rebé ordinacions el 1519 El 1548 fou reorganitzat, i el 1575 se'n separaren els davantalers Obtingueren noves ordinacions el 1603, i el 1773 establiren un molí collectiu Els flassaders de València eren inclosos dins el gremi dels teixidors de llana

El gremi de tapiners s’organitzà corporativament a Barcelona a partir del 1479, com a entitat separada dels sabaters el 1681 rebé noves ordinacions i llanguí a la darreria del s XVIII A València, ciutat on els tapiners també havien format un corporació pròpia, el procés de decadència ja és considerat finit vers el 1700

A més, els aluders treballaven l’adob a l’oli per a fer camusses Els aluders, entre els quals cal comptar també els albadiners, de molt antic anaven vinculats als guanters, principals usuaris d’aquelles pells El seu nom es troba ja documentat al s XV a Barcelona, el 1401, formaven part del gremi dels blanquers, bé que moltes raons fan suposar que l’ofici era encara molt més antic, havent rebut abans el nom de cuireter El gremi d’aluders consta a València i a Ciutat de Mallorca ja al s XV i pervisqué a Catalunya, si més no a la ciutat de Vic, fins ben entrat el s XX

A Barcelona, al s XVI, els agullers formaren part del gremi de manyans es limitaven a fabricar hams de palangre, filats, etc El gremi dels agullers no fou constituït a Barcelona fins al final del s XVIII, i adquirí importància a la segona meitat del s XIX, amb la fabricació d’agulles saqueres, espardenyeres, de ganxo, de tapisser, de fer filoja, etc, així com filats, anells i gafets

A Barcelona, els mandreters formaven part de la confraria de Sant Esteve esteve

Els canoners, sorgits a la segona meitat del s XV en les manufactures d’armes de foc portàtils, com les de Ripoll, formaven un sol gremi amb els altres menestrals metallúrgics

El gremi unit d’espasers i llancers de Barcelona, sota l’advocació de sant Pau, rebé les primeres ordinacions el 1401 i fou reorganitzat el 1567 Al s XIX la darrera família d’espasers fou la Reniu A València els espasers formaven el primer braç o subdivisió del gremi d’armers A Perpinyà existia un gremi únic d’espasers i coltellers A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres, de la confraria de Sant Eloi A les poblacions més petites formaven part de gremis de diversos oficis

L’ofici d’espardenyer tenia una base rural era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders corder a la majoria de les poblacions Manresa 1618, Girona 1646, Martorell 1676, Vic 1749, Calaf 1774, Cardona 1778, etc Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa Només formaven un gremi separat en ciutats importants a Lleida 1665, Vilafranca 1729, Reus 1804 A València eren units amb els esparters ordinacions del 1455, el 1658 i el 1758 assoliren llur millor moment al s XVIII, i foren…

A les festes de Sant Joan de Ciutadella, formen la junta de caixers , renovada cada bienni, el caixer senyor, el caixer capellà, el caixer menestral, els dos caixers pagesos i el caixer fadrí El caixer senyor o caixer cavaller és el president de la festa antigament el càrrec era reservat al clavari de la universitat, però actualment és elegit entre els hereus o caps de casa de les famílies de l’aristocràcia ciutadellenca pels antics caixers senyors, constituïts en junta permanent El caixer senyor és qui nomena la resta de la junta, llevat el caixer capellà , nomenat per la cúria i conegut…

La professió de taverner aparegué unida corporativament a la d'hostaler, bé que amb diferències entre elles, a Perpinyà s XIV, València 1392 i Barcelona s XV La tasca pròpia del taverner era la de vendre vi i menjars, sense donar allotjament, cosa específica dels hostalers La confraria d’hostalers i taverners de Barcelona, sota l’advocació de santa Marta, fou creada el 1445 per un privilegi del lloctinent, la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Les ordinacions de l’ofici foren successivament renovades els anys 1536, 1613, 1655, 1770 i 1816 Les darreres foren redactades el 1834, en el…