Resultats de la cerca

A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels…

Successora de la comèdia palliata, d’argument grec, quan aquesta, després de Terenci, es trobava pràcticament exhaurida el moment coincidí amb un estat social que afavoria la llibertat literària i l’escenificació dels costums romans i itàlics Els seus actors vestien la toga, senyal distintiu dels romans fabula togata La seva vida, limitada a la segona meitat del s II aC, fou efímera La conrearen Veti Titini, TQuinci Ata i, especialment, LAfrani tanmateix, només han pervingut els títols d’un bon nombre de llurs obres Després degenerà en la comèdia tabernaria , de to popular, i desaparegué…

Filla de l’escriptor Carles Soldevila , inicià les activitats teatrals el 1950 a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona ADB, on treballà fins a la desaparició d’aquesta entitat L’any 1962, juntament amb Albert Boadella i Anton Font, fundà la companyia de mim Els Joglars, on actuà fins el 1969 També fou cofundadora del Grup de Teatre Independent 1965 i del Teatre de l’Escorpí 1974 Professora d’expressió corporal a l’Institut del Teatre de Barcelona 1971-86 i fou membre de la Comissió Coordinadora d’Estudis d’aquest organisme, delegada de Direcció i Coordinació General El 1976…

És dirigida per Joan Serra i Quim Serra, i en formen part també els ballarins Lluís Fábregas, Laia Martínez, Jordi Rubio, Laida Tanco, Susana Mula i Víctor Pérez Els seus espectacles se situen a la frontera entre el mim, la dansa i el teatre de carrer Han estrenat Mascaró de Proa 1998, Danses del Renaixement 2000, Alça Manela 2000, Trencadís de cançons 2001, Peret Pintor 2001, Ai que em mullo 2001, Premi al Festival Umore Azoca Leioa de Bilbao 2003, Riu avall del Pirineus a l’Ebre 2002, Tríada 2003, El gest musical de Joan Miró 2004, El Fantasma del Palau 2004, Jolidais 2004,…

Format a Grenoble i a Pàdua dins la tradició de la commedia dell’arte i la màscara, el 1952 fundà amb GStrehler i PGrassi el Piccolo Teatro di Milano El 1956 creà a París la seva famosa escola internacional de mim i de teatre, que deixa enrere l’austeritat anterior de mims com Copeau i Dasté per treballar situacions on predomina més la psicologia i també diferents estils teatrals, així com el so, la paraula i la llum El 1958 creà la seva companyia i collaborà amb el Théâtre National Populaire de Vilar, la Comédie-Française i, a partir del 1969, amb el Consell d’Europa Des del…

De jove participà en un quartet de jazz i formà una parella de pallassos Més tard estudià a l’escola de Jacques Lecocq Treballà al Piccolo Teatro de Milà —per formar una escola de mim— i a les companyies de Dario Fo A més d’espectacles del tipus one man show és autor, entre d’altres, de Teatre de Màscares i Moviment amb Cee Booth, 1969, Lavora, lavora che domani e domenica 1972, Síndola, Opera solo amb Philipe Capdenat, 1975 i El mosquit ditiràmbic A Catalunya ha presentat El bufó 1977, que recull experiències anteriors, L’aperitiu amb Carles Santos, 1979, Dansa per a un moment…

Fill d’un pintor, estudià teatre, dansa, acrobàcia i música, alhora que feia d’aprenent en un taller de ceràmica Posteriorment, anà a París, on es formà com a clown  amb Maïs i Pastis i amb els mims Étienne Decroux i Marcel Marceau , de la companyia del qual formà part Compongué un personatge naïf hibridat de clown , mim i August de gran virtuosisme acrobàtic, musical i expressiu que assolí un elevat nivell poètic El 1959 actuà per primera vegada en un número de creació pròpia, amb el qual feu gires internacionals, i també amb Knie, el circ nacional suís del qual fou l’estrella…

Seguí cursos de mim i dansa, tot i que la seva formació pot ésser considerada més aviat personal i en la qual influí l’estudi i treball 1961 en el Teatro Colón, de Buenos Aires, amb la coreògrafa alemanya Dore Hoyeer, així com el treball efectuat, en aquella mateixa capital, sota la direcció de l’austríac Martin Eisler El 1971 començà a tenir èxit amb espectacles en els quals ell és l’únic actor, i rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Ángel Pavlovsky con pelos y señales El 1973 es traslladà a Madrid, però ben aviat s’establí a Barcelona El 1976 creà el personatge la…

Estudià dramatúrgia amb Mauricio Kartun i teatre de titelles amb Ariel Bufano Començà la seva carrera teatral com a actor i mim L’any 1989 creà el grup El Periférico de Objetos, centrat en el treball d’integració d’actors i objectes Molts dels seus textos com a dramaturg estan recollits als volums Cuerpo de prueba i La deriva , i com a director teatral ha presentat espectacles com Máquina Hamlet 1995, Mujeres soñaron caballos 1999, Espía a una mujer que se mata 2007 o Los hijos se han dormido 2011 En els seus muntatges acostuma a revisar textos clàssics canviant-los sovint el…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà per dedicar-se…